L’arca de Noé australiana IV
Publicat el 9 de març de 2008 per rginer
El pademelon de Tasmània: Nom curiós per un petit cangur, encara que es creu que prové de la llengua dels aborígens. És el més petit de les sis espècies de cangurs que existeixen avui a Austràlia. Al continent la seva extinció va ser deguda als guineus que es van multiplicar i que van ser introduïts per els anglesos. Van ser els seus depredadors.
A Tasmània n’hi ha moltíssims; són herbívors, de pota i cua curtes, per poder moure’s amb facilitat i rapidesa dins les vegetacions dels boscos. Els mascles són grandots; pesen uns 12 kgs i les femelles més petites, amb un pes de 3.9 kgs. Són solitaris i quan surten dels boscos per menjar, no s’allunyen més de cent metres enfora.
El ‘tigre de Tasmània’, avui extingit, va ser el seu més gran depredador. Avui ho és el dimoni, les àligues i les serps.
La seva pell és molt ben valorada. Ténen bastant més pel que els seus cosins germans del continent; aquí fa més fred. La seva carn és molt gustosa i bona de menjar.
Em sembla que dins la motxilla, tenim carn de pademelon envasada !
La fotografía m’agrada molt; serà perque són uns animals bufons i fan companyia quan camines per llocs desconeguts.
Era una femella i tot just quan vam començar a caminar, va aparèixer del sotabosc.
Publicat dins de Austràlia - Un nou viatge | Deixa un comentari
Sí que es ver que és un animal tendre. Pel pes es veu que no són massa grans.