Hem arribat a Ronnie Creek. Baixem del cotxe i en Steve ens dona unes primeres instruccions. No hem anat al llac Dove, ja que el camí desde allí és més costerut i difícil per arribar a Barn Bluff que es troba a una mitja hora, i anirem caminant donant la volta al peu de Cradle Mountain; imponent. Em va recordar al nostre Encantats. En aquest moment tenim la muntanya tot just davant nostre.
Fins arribar a Waterfall Valley Hut, fí de la primera jornada, hem de salvar un desnivell de 380 metres. No hi ha pressa i sembla que el bon temps ens acompanyarà.
Hem de preveure unes sis hores. Si el paisatge és el mateix que tenim ara, se’m faran curtes. No, en Steve em diu que és canviant, diferent, natura en estat pur.
Ens avisa que trobarem animals; wallabies, pademelons ( petits cangurs), wombats, possums, ocells, dimonis i …. serps. Hem d’anar en compte amb una serp anomenada ‘tiger’. És molt verinosa, però no ha mossegat a cap humà, si no ha estat atacada. Si la veiem, més val no apropar-se i seguir el nostre camí.
Ens repartim tota la intendència. Els australians també ténen una deria amb la ‘quarantine’ i no pots entrar cap tipus de menjar fresc a l’illa ni al continent. El menjar serà, doncs, tot envasat, però sorprenentment pesa poc. En les cabanes on dormirem hi han fogons per escalfar el menjar. No hi han llits fets; lliteres on hi poses el sac de dormir que portes; lavabos que et recomanen de fer servir. Llar de foc. Aigua calenta. També hi han zones d’acampada. Tinc ja curiositat en conèixer aquestes cabanes.
Haig de dir que es pot fer aquesta travessa en altres condicions, per els d’economia potent; guia privat; portadors; cabanes amb totes les facilitats; res de menjars envasats. Amb la meva economia, més aviat minça, no m’ho puc permetre i a més, si ho pogués pagar, tampoc ho faria.
Ja m’està més que bé el que m’ofereixen i a més el grup és petit, i el guía molt competent . A mí m’interessa mirar, respirar, fixar-m’hi en qualsevol petita cosa que pugui trobar pel camí, embadalir-me davant una muntanya especial o un rierol amagat, quedar-me al costat d’algun dels animals que de ben segur trobaré
(excepte la serp tigre ….. ) i observar, fotografiar.
Comencem a caminar i aviat ja tenim un company, el pademelon, els petits cangurs que només pots veure a Tasmània. En un altre post us en faré cinc cèntims amb la fotografía que li vaig fer. Em sembla que l’arca de Noé australiana cada vegada tindrà menys espai !
La fotografia correspón el començament de la travessa per els camins estrets dins d’un bosc impresionant amb uns arbres imponents, vells. Són els anomenats King Billy pine tree i el Pencil Pine. Els trobes a partir dels 600 metres d’altitud i poden arribar a una alçada de 40 metres, però el que més t’impresiona és que ténen entre 500 a 1000 anys !!!! A Tasmània, en aquest Parc en trobes de totes les edats, mides i formes.
Aviat veurem Cradle Mountain i el llac Dove.
Els rierols t’envolten i qualsevol motiu, sigui un insecte, una molsa exhuberant, uns líquens coloristes, arbres amb les branques trencades per els llamps, és captat per la meva petita càmera. No m’hi puc resistir.
