Avui he acabat les classes a les 14:50 h. M’he quedat a Gandia per tal d’anar al cinema. He menjat un entrepà i begut una bona cervesa fent temps fins a les 16:15 h. He comprat l’entrada. I us puc dir que he eixit de la sala "desfet".
La història de la pel.licula gira al voltant de 13 xiquets (algunes menors d’edat) que, juntament amb 43 homes, forem assassinades el 5 d’agost de 1939. Havia acabat la guerra. Hi havia l’imperi del terror i de la venjança, propi dels vencedors. I això és el que es veu clarament a la pel.lícula. El Vaticà i don Agustín, "blaüra" (cardenal) es dediquen a beatificar gent d’un bàndol SOLS. I l’altre bàndol, de moment, espera i conta històries com aquesta de Las 13 Rosas.
No cal que us diga que estic en contra de la beatificació dels quasi 500 màrtirs de diumenge. Així com que, encara que molt dulcificada, estic a favor de la Llei de la Memòria Històrica. Els vam "perdonar". No demanàrem presó per a ningú i ausades que n’hi havia (i encara en queda algun/a) que hauran de donar comptes davant Déu… però d’ahí a la beatificació massiva va molt.
Us recomane aquesta pel.lícula. No podeu de deixar de veura-la si voleu saber un trosset del que van ser capaçós els colpistes i dictadors amb la gent senzilla del poble pla.
Bona vesprada.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!