Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Avui escric sobre els dos capellans fills del meu poble a què vaig fer referència en l?anterior post. N?hi ha hagut més durant la història del poble, i alguns han sigue coneguts per mi en vida ?un encara viu-, però no els inclouré en aquest apunt.

El primer, cronològicament parlant, és don Julián Prats Martínez (DEP). De don Julián puc dir moltes coses perquè sa casa estava al costat de la dels meus avis materns i, consegüentment, sempre que venia a veure algun familiar el veia per allí. Cantà missa l?any 1952 al Congrés Eucarístic Internacional celebrat a Barcelona i ?crec- presidit pel dictador. Després fou destinat com a vicari a Castelló de la Ribera. Allí estigué uns quatre anys. I la resta de la seua vida de capellà la passà a Quatretonda. Els darrers anys també es féu càrrec de la parròquia de Benicolet ?com us contava  en l?anterior post-.

Don Julián era un home de poble, bona persona, un poquet massa cabudet ?en el sentit que li donem al mot ací baix- i un home del Concili Vaticà II. Però un dia, sense saber com ni per què, començà a dir allò famós que Pau VI obrí les finestres de l?Església i ens constipàrem. I a partir d?ahí es féu simpatitzant de l?Opus Dei. Repartia estampetes del fundador de l?Opus. I la seua manera de veure les coses canvià a ja m?enteneu. Per a mi, fou una víctima innocent de l?Opus ?que sabé aprofitar-se?n i res més-.

Al poc de fer-se càrrec de la parròquia de Benicolet, tingué un accident de cotxe, no es va fer res, però fou denunciat per la víctima i li llevaren el carnet de conduir durant uns mesos. Aquest fet permeté que don Jesús Pla, bisbe auxilar aleshores, destinara al poble en Vicent Ribes (DEP) i en Xavier Salinas, avui bisbe de Tortosa. Aquest fet mereix un apunt a part.

Molt prompte se li trobà una malaltia al pulmó, fou ingressat per tal de ser operat, els metges, una vegada l?havien obert, decidiren no operar-lo. I passà els seus darrers dies en una residència on morí el 2 d?agost de 1986, vespra de les festes patronals. Com solia passar monsenyor Miguel Roca Cabanellas (DEP) no estava aqueix dia a València. I vingué a oficiar la missa de corpore in sepulto monsenyor José Vilaplana. Es féu una primera missa a Quatretonda i l?oficial i de comiat a Benicolet a la plaça de l?Església per la gent que vingué al seu soterrar.

Podria contar moltes anècdotes de don Julián. Però sols en contaré una protagonitzada indirectament per ell. La meua padrina i tia Teresa tenia com a padrí de bateig a don Julián. I encara que nasqué en guerra i fou batejada, només acabar aquesta, tornaren a fer el bateig solemnement. Aleshores ma tia que ja tenia uns dos anyets, quan el capellà li posà la sal als llavis, li digué: ?Cotxino?.

M?he oblidat de dir abans que don Julián marxà al Seminari després de la guerra, quan ja tenia més de 20 anys, i hagué de cursar el batxillerat i la carrera eclesiàstica, cosa que féu que cantara missa ja maduret. Està soterrat al cementeri del poble i, com que solc anar sovint amb motiu del meu pare, solc fer-hi un recorregut i parar-me un momentet davant de la seu tomba.

De don Víctor Arias Prats us diré el que segueix. Aquest capellà avui és el pàrroc de Sant Esteve Màrtir de la ciutat de València. Cantà missa l?any 1959 ?o 58-. Per tant jo tota la vida l?he conegut. Fou destinat al meu estimat poble de Salem (La Vall D?Albaida), Allí estigué uns tres anyets. Després a Albaida com a vicari i professor de Religió de l?INEM ?Josep Segrelles? ?avui IES-. Allí féu una tasca molt valuosa perquè, a part de fer-se càrrec de la Xefatura d?Estudis del nocturn- anà per tots els pobles de la comarca i aconseguí que moltes i molts valldalbaidins férem estudis de batxillerat. Sols per això ja cal estar-li molt agraïts. D?Albaida passà a València. Primerament, es féu càrrec de l?Oficina d?Ajuda Permanent al Seminari. Tenia despatx a l?arquebisbat. El visití allí moltes vegades perquè coincidí amb els anys dels meus estudis a la Universitat de València.

D?aquest lloc passà a ocupar el càrrec de secretari particular (familiar, segons diuen els capellans) de monsenyor Roca Cabanellas. I el dia que monsenyor tingué l?accident que li costà la vida don Víctor no l?acompanyava al cotxe sortosament. Durant aquests anys vingué al poble sempre que les ocupacions li ho permetien: Setmana Santa, Festes i Nadal. I ho segueix fent però sols el dia de la festa del Crist de la FE (agost) i uns dies en estiu.

Quan l?arquebisbe Roca Cabanellas faltà, estigué l?arquebisbat en mans del bisbe Rafael Sanus. I encara que tinc entés que, en seu vacant, no es poden fer nomenaments, segons m?han informat alguns capellans, saltant-se la norma i per si qui era nomenat arquebisbe no els ho permetia, alguns saberen col.locar-se en parròquies que tenen interés. Una d?elles fou la de sant Esteve. Parròquia que fou ocupada, segons m?han dit, abans de ser abandonada per don José Almiñana (DEP) per jubilació. De don José Almiñana val més no dir res perquè fou massa conegut en el tema del valencià per les seues teories blavencianes.

De don Víctor vull acabar dient que sempre ha estat fidel a l?Església de Roma i a la de València. I amb això crec que ho he dit tot.

En l?aspecte personal, tinc moltes coses a agriar-li: sempre s?ha preocupat i visitat mon pare quan estigué quasi set anys impedit per l?ictus cerebral. Pel que fa a ma mare, sempre té unes paraules d?agraïment i reconeixement pel que va fer per mon pare durant tota la seua vida. Pel que fa a mi, sols com he dit abans, encara que estem molt distanciats en la manera de veure l?Església, no deixe de reconéixer que és un home bo.

Bon dia.