Chào ông Viêt Nam

El búfal és l’animal més preuat per els pagesos vietnamites.
De fet, encara avui, és el seu ‘tractor’ (el seu competidor, ‘ el búfal de ferro’ ), és el seu fidel amic, és el que ajuda a conrear les terres, carrega amb les collites, empeny la premsa de la canya de sucre, es deixa acaronar per els nens.
Mai n’havia vist abans, només al zoològic. En pots veure arreu; treballant, dins les aigües dels rius, als camps d’arròs, amb nois i noies que l’utilitzen per trasl.ladarse d’un poble a un altre; en mig dels mercats, empenyent el carro i el seu amo en una carretera de primer ordre i pel mig.

””’Vine al camp i treballa al meu costat’
‘ Escolta’m búfal’
‘ Llaurar i sembrar és la nostra feina ‘
‘ Treballant tots dos junts no ens causarà cap esforç’
‘ Treballem fins que l’arròs hagi madurat’
‘ Aleshores tu tindràs molta herba per menjar’

Recordo amb nostàlgia veure’ls dins l’aigua del riu Day, en el recorregut que vam fer del mercat de Cog Ly fins a Lao Cai. Són tranquils i un fidelíssim company de treball del vietnamita.
Desconec fins quan podrem veure aquestes imatges. Els ‘búfals de ferro’ són a l’aguait, però sempre penso que els vietnamites seguiràn confiant amb els seus amics fidels; els búfals, els reals.

Després de llegir el poema en un llibre ( traduït dins les meves possibilitats ) he pensat en penjar aquesta postal, pintada a mà, i que vaig comprar a Correus de Ho Chi Minh City.
L’escena no per bucòlica i tradicional és irreal. Una mica difícil de veure en els circuits ja establerts per els turistes, però sempre et pots escapar i cercar altres indrets ……

Vaig fer diverses fotografíes dels búfals que em vaig anar trobant durant el viatge, però penso que aquest dibuix representa molt millor una escenografia que encara avui es pot copsar si es viatja per les valls, els rius i els poblets d’aquest país que molt a poc a poc va canviant.

””

També recomano de visitar la pagoda Bich Dong, molt amagada en unes muntanyes.
Les escales per pujar son molt altes i difícils, però quan arribes a la tercera pagoda, la vista és esplèndida. També vaig poder constatar que no és un lloc on vagi molta gent.
En arribar a casa, vaig tornar a veure la pel.lícula ‘Indoxina’ amb Catherine Deneuve i em va confirmar el que pensava; aquest racò tant amagat és on el militar francès i la noia s’amaguen.
Són molt boniques les petites pagodes, senzilles i amb un treball preciós fet a la mateixa roca de la muntanya.
No cal dir que el bosc que l’envolta, els arbres i les flors, són natura en estat pur.

‘null’

Quan entres a les coves hem d’anar en compte ja que l’alçada ens pot donar sorpreses …. i si ha pujat el nivell de l’aigua, penso que ho ténen difícil els turistes alts i grans per poder entrar-hi …

Va caure un xàfec, que em va recordar les tempestes de setembre de la Mediterrània i ens vam estar uns minuts dins la cova.

Els viatnamites conviuen amb la pluja i continúen amb les seves activitats com si res. Sempre ténen alguna peça impermeable a punt per oferir als visitants i no mullar-se.

‘null’

Viêt Nam és terra de pluja, molta pluja. La pluja és un factor importantíssim per l’economía de la gent que viu de la collita de l’arròs. Cap sorpresa, doncs, que el folklore vietnamita es centri en la pluja i els seus companys de viatge; núvols, llampecs, trons, oratges.

Difícil de preveure el temps, però sí que es pot dir que està condicionat per el monsó de l’hivern i el de l’estiu.

‘null’

Podeu veure aquí en aquestes aigües tant tranquil.les
una altra barqueta amb una noia que de ben segur va a cercar cargols o també pot collir unes fulles amb unes flors molt boniques i que és menjar per els porcs.

‘null’

Al sud de Hà Nôi, a la regió de Ninh Binh, es troba una altra meravella de la natura : Tam Coc. Novament el viatge en autobus desde Hà Nôi pot durar més de tres hores. Hi ha temps, però, d’arribar-hi, pujar a la barca, remar unes dues hores, passar per sota de tres coves i tot això en mig d’un paisatge de somni. El trajecte és distret. Amb la densitat de població de Viêt Nam, els pobles, els conreus, els camps d’arròs, els búfals, les bicicletes, les motos; mai viatges per una carretera solitària i monòtona, sense veure el final.
Sempre hi han coses que et sorprenen i més que mai haguéssis volgut viatjar en un cotxe i fer el recorregut en dos díes.
‘Quan arribes el lloc on has de pujar a la barca, ja és tot un espectacle. Som algunes desenes de turistes que farem el viatge i en cada barca només podem viatjar dues persones, més les dues persones de la zona que són els remers. Pregunto quina empresa és la que organitza aquests trajectes per les aigües tranquil.les dels camps d’arròs; no existeix.

La casa del poble designa a les persones que faran el viatge per els turistes durant tres o quatre díes, i així fan rotacions entre les famílies. Tots hi participen i ténen uns ingressos extres. Si tens sort, pots anar amb dos remers joves o sino pots anar amb dues velletes que només començar l’excursió, ja et dónen els rems per ajudar-les.

L’entrada és molt peculiar com podeu veure per la fotografía.
Passar per sota d’aquest pont és tota una aventura. Moltes vegades el nivell de l’aigua és més alt i aleshores la pujada a les barques es fa un o dos kilòmetres més enllà, però amb més dificultat.

Quan comences a avançar per les aigües tranquil.les envoltada de muntanyes, camps d’arròs i una vegetació molt tupida, el silenci és absolut.
Si a la Badia de Halong, els illots emergeixen del mar, aquí a Tam Coc les formacions muntanyoses aparèixen en mig dels camps verds d’arròs.
Els que hagin estat a Xina, a Gulin, el paisatge és molt semblant.

Et vas trobant amb altres barques de turistes, però també amb pescadors. Travesses les coves Hang Ca de 127 metres de llargada, Hang Giua de 70 metres i la tercera i última, la més petita, Hang Cuoi de 40 metres.

Si fa sol, cal cobrir-se el cap amb un capell i si està ennuvolat, compte, que de sobte pot caure un xàfec tropical i amb una mica de sort i remant molt ràpid, ens podem aixoplugar dins una de les coves.

Posaré uns posts amb més fotografíes, perque s’ho val.
Poc text, i paisatge. És una mica com a la Badia de Halong; ets dins la natura, els teus ulls retraten els paisatges i els transporten dins el teu cervell i ara mateix mentres estic davant l’ordinador, sóc allà, amb els dos remers, mare i filla i amb silenci absorbeixo amb la meva vista la dona que rema amb els peus mentres cerca cargols en les aigües poc profondes.

‘

Jo no sabia que a Viêt Nam mengen carn de diversos animals; pollastres, ànecs, conills, serp i ….. gos ( canis familiaris). Em van informar que a Korea també en mengen.
Ténen una raça específica de gos per vendre la seva carn.
Jo que sóc persona que ho tasto tot i m’agrada menjar la vianda dels països en els que m’hi trobi, aquesta vegada m’hi vaig negar, ni a veure les botigues de venda ni tan sols a fer una foto, ni per suposat menjar-ne.
Tinc un gos a casa, en Monty, i la veritat la seva imatge sempre em venia al pensament.
Per no espantar els viatgers occidentals, aquest tema és prohibit de parlar-ne.
‘No és una menja generalisada en el país. Ni a Ho Chi Minh City, ni a Hue, no en trobes de restaurants locals que en serveixin ni botigues que en venguin, però a Hà Nôi i el Nord sí que n’hi han i moltes. Si teniu el pensament o ja teniu els bitllets per anar a Viêt Nam, recordeu aquestes paraules :
‘THIT CHÓ’. Si aquest rètol és en una restaurant, vol dir que la carn que serveixen és de gos. ‘THIT GÀ’ vol dir carn de pollastre; ‘THIT BÒ’ carn de bou; ‘THIT LO’N carn de porc.

A Hà Nôi quan se surt direcció nord, normalment passes per un carrer molt llarg, el Pho Nghi Tam. De sobte deixes enrera uns barris colonials, ben diferenciats, barris de poble vietnamites també ben ordenats, parcs i llacs melancòlics, i entres en aquest carrer-carretera que és veritablement un batibull impresionant i a més et trobes botigues, una al costat de l’altra on venen la carn de gos.

El mestre Hû’u Ngoc escriu en un dels seus articles que la seva amiga de Suècia Agneta volia compartir taula en una casa comunal de la Província de Hà Tây en una menja tradicional vietnamita . ‘ ân cho biêt’. Serveixen carn de gos, carn de porc i de pollastre. Agneta va començar a menjar les dues últimes carns i de sobte la seva cara es va tornar de color vermell i sense saber si tragar el que havia menjat o llençar-lo. Finalment s’ho va empassar i després va dir: ‘ Deliciós’. Havia menjat carn de gos, sense saber-ho. Va decidir no menjar-ne, però no s’hi negaria a fer-ho quan fós la persona convidada a la taula.

Molts vietnamites es posen també nerviosos quan els serveixen aquesta carn. No hi han estadístiques, però no crec que hi hagi molta gent que en mengi. I de fet està prohibit de menjar-ne a les pagodes, i les dones i els intelectuals ni la tasten.

El millor dia per passar per el carrer Pho Nghi Tam és durant la primera fase del mes llunar. Els vietnamites creuen que comprar i ‘assaborir’ carn de cà en aquest període, dur la mala sort a casa.
Així que els restaurants i les botigues de venda són tancats, perque els clients fugen i no apareixen.

Penso, però, com molts occidentals no poden menjar els menuts, ni els cargols, ni els conills. A l’Est de l’Àsia els gossos ténen un simbol molt ambigu; de vegades molt estimats per la seva fidelitat, i de vegades rebutjats per ser una bèstia salvatge i irracional. Al Tibet, els gossos són l’encarnació del luxe i de la gelosia.

Però a Viêt Nam es menja molt i molt bé, i és un veritable paradís per a tothom, també per els vegetarians.

Com no vaig fer cap fotografia amb el rètol de Thit Chó, aquí en teniu una d’un restaurant de carretera. N’hi han moltíssims i plè de rètols com els que es veuen on es pot llegir el tipus de menjar que ofereixen.

‘

Aquests díes el nom de Viêt Nam l’hem pogut llegir pel fet que el Secretari General del Partit Comunista va visitar a Fidel Castro. Però evidentment passen moltes més coses en aquest país. Vaig rebent notícies i articles dels diaris més importants, com també opinions i comentaris de periodistes estrangers.
Fins i tot al nostre estimat Vilaweb ens informa de que l’equip de futbol de Qatar a contractat a tres mil vietnamites per fer de animadors del seu equip en el torneig de futbol que tindrà lloc a Hà Nôi el mes de juliol.
A Viêt Nam els agrada moltíssim el futbol i segueixen totes les lligues del món.

”””Notícies que han copsat la meva atenció i la més important:
– Eleccions dels representants a l’Assemblea Nacional.
55 milions de votants. 875 representants. Elecció directe.
Les cases del poble i regions, representats per els seus habitants, designen les persones més adients. Paperetes amb un nom. Tothom el coneix. El propassat 20 de maig van anar a votar 55.000.000 milions de persones.
El partit comunista, únic partit, designa 375 representants i la resta els diferents pobles i regions del país.
Resultat: En una Assemblea Nacional de 875 persones, ens trobem avui, a 290 dones, 87 representants de les 54 ètnies, 150 persones no afiliades al partit comunista, 30 persones a títol individual.

– Un periodista americà de la cadena Fox resalta el fet que poc a poc entren dins el congrés representants que no són membres del partit comunista. També explica en la seva crònica que la gent veu que el país va endavant, poc a poc, amb mesura i tots van tenint millors condicions de vida. Sorprenentment un americà no comenta negativament aquestes eleccions i de la cadena Fox !!

– El Govern va començar ara fa dos anys una lluita anticorrupció important. Han aconseguit erradicar la corrupció en un percentatge bastant alt i han donat comptes als països i organitzacions que van enviar fons econòmics per aquesta lluita. Continúen, però, amb aquesta lluita. Molts càrrecs importants del partit han estat condemnats.

– El Viêt Nam ha estat considerat el no. 35 dels 121 paísos del món, en l’índex de la pau global i que l’Economist Intelligence Unit, va publicar ara fa unes setmanes. És un n ou concepte per qualificar les nacions del món. Formen part de l’EIU : Jimmy Carter, Desmond Tutu, Richard Branson, Steve Killelen, entre d’altres. Hi han 24 indicadors per aquesta classificació : violència domèstica, crim organitzat, despesa militar, guerres en els últims cinc anys i morts, entre d’altres.
Al Sudest d’Àsia, només Singapore és davant de Viêt Nam.
Els cinc primers països són Noruega, Nova Zelanda, Dinamarca, Irlanda, Japó. EE.UU. és en un lloc entre el 90 i el 110.’

– Les cinc persones, víctimes de la guerra amb greus ferides per el llençament de l’herbicida orange, han marxat ja cap a New York on el proper 18 de juny es farà el judici per demanar responsabilitats i sobretot demanar l’acceptació de la causa-efecte que aquesta ‘arma de destrucció massiva’ va causar i encara avui causa, a més de 3.000.000 vietnamites deformacions i malaltíes greus.
Les empreses Monsanto i Dow Chemical han de respondre davant aquestes acusacions.

– El propassat 3 d’abril es va representar ‘ La Creació’ de Joseph Haydn al Teatre de l’Opera de Hà Nôi per primera vegada. Linda Horowitz va venir d’Alemanya per cercar cantants vietnamites i les dues sopranos Than Lung i Vanh Khyn van representar i cantar els papers de Gabriel i Eva. Cantants alemanys van cantar els papers masculins del repartiment. Van venir molts cantants d’Alemanya i molts vietnamites. Va ser un problema el cantar en alemany, per els vietnamites, però el concert va ser tot un èxit. Van fer dues actuacions més a Ho Chi Minh City.

– És interessant veure l’activitat tant gran que existeix tant a Hà Nôi com a Ho Chi Minh City i d’altres Ciutats vietnamites en les arts escèniques, teatre, circ, música.
El teatre tradicional segueix representant-se, amb èxit, arreu del país.
””’

En el post anterior, el mite de la fundació de la nació vietnamita, vaig explicar de com dels 100 ous que la fada Âu Co’ va rebre, van nèixer cent nois. Bé doncs, el mite continúa i el seu espòs Lac Long Quân li va dir : ‘Sóc de la raça dels dracs que viuen al mar. Tú ets de la raça de les fades que viuen a les muntanyes. Ens hem de separar. Ves-te’n amb cinquanta dels nostres fills a les terres altes i jo tornaré al mar amb la resta dels cinquanta nois. El matrimoni diví es va separar i van crear dos dominis; un on la població vivía a les muntanyes i terra endins i l’altra a la zona costanera i el mar.
”’Els fills que van marxar amb Âu Co’ van aprendre d’ella l’art de conrear la terra per fer crèixer l’arròs, i cultivar cucs de seda per obtenir les peces de seda. El fill gran que va marxar amb el seu pare al mar, va ser anomenat rei amb el nom de Hùng Vu’ong, el primer d’una dinastia de 18 reis coneguts amb el nom de Hông Bâng. Es va construir un temple a la seva memòria en la regió de Phú Tho, a la riba esquerra del Riu Roig.

El mite del drac i la fada va ser sempre una referència molt efectiva davant dels invasors. Molts savis i professors confucians i militars de l’era moderna van fer ús del mite per mobilitzar el poble davant les dificultats i el perill.
Expliquen també que un rei Hùng va baixar del cel cavalcant sobre un drac i presentar l’heroi nacional amb una ungla d’aquest fabulós animal, simbol de la seva legitimitat i invencibilitat.

L’any 1920, el partit nacionalista – Viêt Nam Quôc Dân Dàng- va fer esment del mite del drac i la fada davant el poble : ‘ Som fills del país del sud i de la raça Lac Viêt, de la dinastia Hông Bàng. Com ens podem resignar nosaltres mateixos amb l’opresió i colonització dels estrangers ? ‘
L’any 1954, després de la victòria contra els francesos, el President Ho Chi Minh, davant el temple dedicat a la memòria dels Reis Hùng, es va adreçar als seus soldats per alliberar Hà Nôi: ‘ Els Reis Hùng van tenir el mèrit de crear la nostra nació. Nosaltres som els seus descendents, i hem de defensar el nostre país.’
En aquell instant, l’Oncle Ho, es va referir al mite, perque les excavacions arqueològiques posteriors, l’any 1959, van identificar l’edat de bronze amb el període dels Reis Hùng.

Es podria trobar una justificació científica. És de fet l’explicació d’un procés molt lent de la formació del poble vietnamita en la conquesta del delta del Riu Roig.
El mite també ens pot donar una idea complementària del caràcter del vietnamita de les terres altes i de les costaneres. El drac és part del culte a la fertilitat ja que porta les pluges que proporcionen recoltes abundoses.

Avui, els vietnamites consideren els seus ancestres, els cent fills del drac i la fada. En la festa ‘ El dia dels nostres ancestres’ canten una cançó en la que es recorda la data :
‘ Encara que marxeu lluny per muntanyes, planes, rius o mars llunyans, recordeu sempre l’aniversari de la mort de l’Ancestre, el desè dia, del tercer mes llunari’.

La fotografia correspòn al període de guerra contra els francesos on podem veure al President Ho Chi Minh parlant als guerrillers abans d’entrar a Hà Nôi.
Els està encoratjant a defensar el país com a fills que són dels seus ancestres Lac Long Quân i Âu Co’ ??”

El proper 18 de juny es celebra, per fí, el judici contra les empreses d’EE.UU. i el mateix Govern per el llençament de l’herbicida orange durant la guerra a Viêt Nam amb més de 3.000.000 de vietnamites afectats. La Britain-Vietnam Friendship Society són els que porten l’acusació i Mr Len Aldis representarà l’acusació popular. Ell i 3 víctimes afectades tindràn 45 mis de temps. Els laboratoris 1 hora.
Els seus advocats d’EE.UU. 1 hora. Les víctimes vietnamites 45 mis. Els advocats vietnamites 45 mis. Mr Aldis té més de 700.000 signatures d’arreu del món reclamant justícia.
Podeu entrar a la web www.petitiononline.com/AOVN. Jo ja he signat. Tinc el no. 697.770.
null

Abans de continuar amb la segona part de la història del mite dels ancestres fundacionals de la nació del Viêt Nam, encara tinc algunes fotografíes de nens.
Després de gaudir de la bellesa de Tam Coc tot navegant amb una barqueta rudimentària, però eficaç, vam anar al poblet de Anh Dung per dinar.
Unes cases més avall vaig veure una família amb el seu nen.
És aquest de la fotografia, tant eixerit. La mare cosia en una vella Singer i el pare arreglant i netejant la motocicleta.
Els baixos de la casa eren plens de vestits, samarretes, estovalles.

‘Amb el diccionari i una mica d’anglès ens vam poder entendre, si més no, per comprar una samarreta amb un brodat molt bonic, fet a mà. Els vaig demanar si podia fer la fotografia del nen i aquí el teniu. Content amb els seus ‘xuxes’ i ben posat per deixar-se fotografiar.

El brodat de la samarreta em va agradar a l’instant. Representa una escena de la recolta de l’arròs, amb la caseta, els arbres, el sol, els pagesos, però el que em sorprèn és la senzillesa del treball; em recorda aquells treballs de ‘labor’ que feiem a l’escola quan erem petites.

Els brodats a mà són una bona font d’ingressos de la gent dels pobles i també les Ciutats.’

El drac es relaciona sempre com un mite immemorial de la majoria dels països del sudest asiàtic. Però a Viêt Nam és diferent. Està considerat com un animal mític i és el seu veritable ancestre. Ells mateixos es fan anomenar ‘ fills del drac i la fada ‘ – ” con Rông cháu Tiên ” -.
El mitologista americà Joseph Campbell en el seu llibre ‘ El poder dels mites’ argumenta :
‘El mite no està mort en la vida moderna’. ‘Els mites són veritables indicadors del nostre potencial esperitual més profond’.
Expliquem doncs la versió popular d’aquest mite, molt i molt important en el sentiment nacional del vietnamita.

‘Fa molts i molts anys, a la regió de Lînh Nam ( al sud de Hà Nôi ) vivía un rei màgic, Kinh Duong Vu’ong. Podía caminar per la terra com per l’aigua. Un dia durant una de les seves passejades per un llac, va conèixer a Long Nù, filla del Drac Long Vu’ong i es van casar. De la seva unió va nèìxer un fill, gran i fort i que va ser proclamat rei anys més tard amb el nom de Lac Long Quân ( el drac rei de Lac, i.e. Viêt – la nació ).

Lac Long Quân va viatjar per tot el país per restaurar la pau i lluitar contra els malvats monstres. Va matar al gegantí peix dimoni, al Mar del Sud, i el va trossejar en tres parts. La cua es va convertir en una illa, avui coneguda amb el nom de Bach Long Vî ( la cua del drac ). La podem localitzar en la zona més al sud de la Badia de Halong.’

Més tard, Lac Long Quân va matar en una cova una guineu amb nou cues, i que invariablement apareixia convertit en ésser humà, segrestaba noies joves i dins la seva cova les violaba i les maltractaba fins a la mort. Després de la destrucció total, la cova es va convertir en el que avui coneixem el Llac de l’Est a Hà Nôi.
Una altra victòria d’aquest heroi va ser contra un arbre-dimoni, i que va fer marxar direcció sudoest.

Mentrestant va succeír una invasió al nord del país per part d’un rei i que anava acompanyat de la seva filla Âu Co’. Novament el nostre heroi el va fer fóra del país i es va casar amb la seva filla Âu Co’.

Els noms de Lac Long Quân i Âu Co’, el drac i la fada, són presents arreu de la nació vietnamita. Són el mite real que ells creuen, del drac i la fada. La seva referència principal per defensar la seva terra i fer fóra a qualsevol invasor.
En qualsevol explicació que escoltes dels guíes que t’acompanyen en els diferents temples, pagodes i pobles, sempre es refereixen a Lac Long Quân i Âu Co’.

Tornem a la història d’aquest mite, que no és rès més que la fundació de Viêt Nam; la reina fada va rebre un sac amb 100 ous. Després de set díes, van nèixer 100 nens.
Van anar creixent alts i forts.

Però la història d’aquest mite encara continúa, i farem una segona part.
Ara bé, jo em vaig preguntar; per què 100 nens ? Confuci té un gran predomini moral. La seva filosofia és absolutament per els mascles i són els homes els que porten el timó.

Però el poble de Viêt Nam sempre ha estat procliu a no deixar-se influènciar del tot i les dones ténen un paper fonamental en la història del país.

En el proper post acabarem la història i de la importància que té per els vietnamites, difícil d’entendre per nosaltres els occidentals. Ha estat sempre una referència molt i molt efectiva en les lluites contra l’invasor forani, Xina i França.

La fotografia correspòn a la regió prop de Hoa Lu i aquest lloc es coneix amb el nom de Tam Coc. És el Halong de riu. Aigua, vegetació, coves, muntanyes, camps d’arròs.
Tam Coc també mereix un post especial. He parlat d’aigua i terra i aquesta fotografia és la realitat del mite.

‘

Comencem el mes de juny. Aviat entrarem a l’estiu.
La vegetació que se’n va sortir després de la guerra, inclou avui més de 12,000 espècies de plantes i només unes 8.000 han estat identificades. 2.300 d’aquestes supervivents han estat declarades d’un valor importantíssim per la humanitat.
Insisteixo novament en l’ecocidi tant i tant gran que va patir el poble vietnamita; 72 mil.lions de litres d’herbicides coneguts com ‘agent taronja, blanc i blau’ van ser llençats per l’exèrcit d’EE.UU.
El meu petit homenatge per aquestes plantes supervivents i les seves meravelloses flors.
‘ L ‘ illa de Hon Tre, davant mateix de Nha Trang, va patir la fúria de les bombes de destrucció massiva.

Aquesta planta la vaig veure al començament d’un bosc exhuberant, però prohibit d’entrar-hi. Ha tornat a la vida i la gent de Nha Trang mima, cuida i estima la seva natura.

Els petits patis interiors de les cases, senzilles, petites, et trobes amb un jardí meravellós. La meva imaginació va començar a moure’s; em vaig veure a mí mateixa sentada en aquestes banquetes petites, prenent un tè amb la família i escoltant llegendes i històries , en mig de les olors intenses de les diferents plantes aromàtiques i flors.’

La grip aviària va aparèixer a Viêt Nam ara ja fa tres anys.
Van morir entre 40 a 50 persones. Podía haver estat una veritable catàstrofe econòmica i social per aquest país.
Van lluitar contra aquesta malaïda grip. Ànecs, pollastres, són la subsistència de mil.lions de persones i havíen de fer front a una decisió difícil; fer matar milers i milers d’animals i vacunar a tots els que no s’havíen infectat.
Tothom va anar per feina. Vacunacions massives. Controls exhaustius. Informació continuada per la televisió i els diaris.
Reunions a les cases del poble de totes les poblacions del país.
Es va erradicar i la gent va respirar.
”Però no poden baixar la guàrdia en cap moment. Les persones que van haver de matar milers d’animals van ser compensades i la economia del país es va estancar.

Desde les Nacions Unides i l’Organització Mundial de la Salut, el poble vietnamita va rebre una felicitació i reconeixement sincer per la feina ben feta.

Llegeixo aquesta setmana que ha aparagut un nou brot, petit, però un brot al cap i a la fí. Les mesures ja les coneixen i tothom és al seu lloc per salvaguardar la salut de la gent, la economía dels habitants dels poblets i defensar així la seva terra.

Aquests ànecs que neden en les aigües del rec dels camps d’arròs de Lao Chai, no en saben res de la grip aviària.
Han estat vacunats i el seu propietari respira tranquil, però això sí, vigilant sempre que tot es faci correctament i cercar pels camps per no trobar-se cap ànec o pollastre mort.

La salvaguarda de la seva identitat com a poble no és només el seu esperit nacional i la seva llibertat, sino també defensar les seves terres, els arbres, els rius, els animals, el mar.

El vietnamita és home i dona de terra i aigua, de ciclons i inundacions, i ténen certa complicitat amb la natura. Penso que han passat un bon tràngol, però saben defensar el seu futur, i mai baixen la guàrdia.

‘