Defensar el futur
La grip aviària va aparèixer a Viêt Nam ara ja fa tres anys.
Van morir entre 40 a 50 persones. Podía haver estat una veritable catàstrofe econòmica i social per aquest país.
Van lluitar contra aquesta malaïda grip. Ànecs, pollastres, són la subsistència de mil.lions de persones i havíen de fer front a una decisió difícil; fer matar milers i milers d’animals i vacunar a tots els que no s’havíen infectat.
Tothom va anar per feina. Vacunacions massives. Controls exhaustius. Informació continuada per la televisió i els diaris.
Reunions a les cases del poble de totes les poblacions del país.
Es va erradicar i la gent va respirar.
”Però no poden baixar la guàrdia en cap moment. Les persones que van haver de matar milers d’animals van ser compensades i la economia del país es va estancar.
Desde les Nacions Unides i l’Organització Mundial de la Salut, el poble vietnamita va rebre una felicitació i reconeixement sincer per la feina ben feta.
Llegeixo aquesta setmana que ha aparagut un nou brot, petit, però un brot al cap i a la fí. Les mesures ja les coneixen i tothom és al seu lloc per salvaguardar la salut de la gent, la economía dels habitants dels poblets i defensar així la seva terra.
Aquests ànecs que neden en les aigües del rec dels camps d’arròs de Lao Chai, no en saben res de la grip aviària.
Han estat vacunats i el seu propietari respira tranquil, però això sí, vigilant sempre que tot es faci correctament i cercar pels camps per no trobar-se cap ànec o pollastre mort.
La salvaguarda de la seva identitat com a poble no és només el seu esperit nacional i la seva llibertat, sino també defensar les seves terres, els arbres, els rius, els animals, el mar.
El vietnamita és home i dona de terra i aigua, de ciclons i inundacions, i ténen certa complicitat amb la natura. Penso que han passat un bon tràngol, però saben defensar el seu futur, i mai baixen la guàrdia.
‘