Abans de marxar de viatge vaig contactar amb ”The Gio Publishers” per veure si podia concertar una visita i conèixer personalment el professor Hu’û Ngoc.
Vaig obtenir una resposta immediata i afirmativa.
Després de viatjar per Birmània, la meva estada a Mae Sot, Tailàndia i seguidament sud de Laos, el dia cinc de novembre vaig aterrar a Ho Chi Minh City (Saigon) i a l’endemà en un vol matiner fins a Hu’ê. Un dimecres del mes de novembre arribo a Hà Nôi.
I després de parlar per telèfon amb la responsable de relacions externes de ‘The Gio Publishers’ vaig anar a l’editorial, però el professor Hu’û Ngoc no hi era. Se’l pot trobar tots els matins, em diuen.
Dos díes abans del meu retorn, torno a The Gio Publishers, aquesta vegada pel matí i m’informen que el professor arribarà d’un moment a l’altra i m’espero en un despatx petit, senzill, auster, on sembla que el temps passi lentament. Cap ordinador, cap mostra de noves tecnologíes, llibres, llibretes, fotografíes, una taula vella, cadires no gaire comfortables.
Arriba tots els matins a les 10, em diuen. I sí, a les deu, puntualment, va entrar per la porta del seu petit despatx. Baixet, prim, senzill, somrient …..
Era davant del Professor, 90 anys, escriptor, promotor de la cultura i història vietnamita, professor d’Universitat de Hu’ê, amic i col.laborador de l’Oncle Ho, moltes coses per explicar, molts moments viscuts al llarg dels anys, guerres, revolucions, fam, misèria, morts, destrucció, canvis, progrés ….. felicitat. Parla perfectament l’anglès, francès i alemany !
Bé, podríem dir que vostè és de la generació de la guerra de Viêt Nam …. doncs sí, li vaig contestar.
S’aixeca i em regala un llibre escrit per ell de la Ciutat de Hà Nôi i me’l signa. Utilitza rotulador i també llapis. De vegades la pluma estilogràfica.
Però, la nostra conversa va girar entorn els casaments, els d’avui i els d’ahir.
M’ensenya un album de velles fotografíes durant els anys de lluita contra el colonitzador francès que va començar a finals de l’any 1946. L’Oncle Ho, és a dir, Ho Chi Minh apareix en moltes d’aquestes fotografíes. Paro atenció en la fotografía d’un professor Hu’û Ngoc molt jove al costat d’una noia guapíssima, la seva dona. Era el dia del seu casament i avui encara estàn junts. Imfermera i posteriorment metgessa de nens. Recorda el dia del seu casament l’any 1952 en una casa petita de bambú en mig de la jungla de la província de Tái Nguyên. La guerra de resistència contra el francès ja havia començat. L’any 1952 les autoritats franceses ocupàven les grans ciutats i poblacions urbanes, mentre que el govern revolucionari de Ho Chi Minh era l’amo i senyor de les zones rurals i de muntanya. Ell i la que seria la seva dona estàven a la base de Viêt Bâc. Les condicions de vida eren dolentes, difícils; la malaria els turmentava constantment. L’alimentació era a base d’arròs i arrels de bambú. Amb una mica de sort, una vegada al mes podíen menjar carn de porc. Degustar i menjar un pollastre era una veritable ‘delicadesa’; un parell de cops l’any, potser. No teníen sal, perque eren a les muntanyes, la jungla, i havíen de cremar petites tiges de bambú i utilitzàven la cendra com un sustitut de la sal.
En aquestes circumstàncies, el seu casament no podia ser ni pompós ni extraordinari. Per seguir les tradicions vietnamites, les unitats de companys i companyes van fer el paper de ‘les famílies’. El grup familiar de la seva dona es va encarregar de construïr una caseta de bambú. D’un paracaigudes trobat, van fer un sostre, i també van poder mig omplir la caseta dels mobles necessaris per poder-hi viure.
Al capvespre, el cap de l’unitat va organitzar la cerimònia, els va desitjar tota la felicitat del món i va acabar tot dient: Gaudiu d’aquesta felicitat, però no oblideu els vostres deures i obligacions’ .
A continuació van oferir a la resta de l’unitat, els seus convidats, un te, petites restes de llaminadures i fruites del bosc. Un casament simple, plàcid com el capvespre. Els seus ulls, la seva mirada expressàven un sentiment d’il.lusió i alegria total. La seva dona, onze anys més jove que ell, continúa éssent d’una bellesa exquisida.
La fotografia del Professor Hu’û Ngoc sentat darrera la seva taula i novament en l’arxiu fotografíes del barri vell d’Hà Nôi, on ell va nèixer i on viu i que tan s’estima.
