Chào ông Viêt Nam

Impressions de viatges i més coses

Retrats d’infants XVII – La terra se m’acosta …

Publicat el 23 de gener de 2010 per rginer

O un somriure o veure’ls dormir plàcidament o fixar-s’hi com juguen o rebre les seves carícies …. aquests són alguns dels instants en que pots arribar a la felicitat.

Aquest infant dormint, somiant, en un llitet penjant dels arbres del costat de casa seva, ben a prop de la seva mare, en una illa del riu Mekong a Laos.

Llegint poemes de na Montserrat Abelló aquest sentiment de felicitat, però, pot tornar-se inquietant :

– Al meu voltant només silenci:
  sola, distant com un ocell que plana
  en una tarda oberta.

– Però la terra munta, se m’acosta.
  Escolteu el seu plany contingent,
  mireu quanta injustícia !

– Som sords i cecs.
  I ara la quietud em puny
  i em dol tant de silenci. 


  1. En el doble sentit de dur-ne i de pruïja moral sentida.

    PS. et respondre amb extensió al treu comentari a partir de les diferents èpoques i necessitats de freqüències diverses sobre l’acústica.

    Un bes suau i tendre.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.