Chào ông Viêt Nam

Entrar per qualsevol de les quatre portes de Shwedagon a Yangon/Rangoon és molt més que un passeig, que una visita. Només arribar a l’antiga capital de Birmània/Myanmar i quan enfiles el camí al centre, ja es veu l’impresionant Stupa emergint els seus 98 metres d’alçada des de Singuttara Hill (58 metres d’altitud). 

Pavellons, imatges, campanes, stupas, petites pagodes, la gent, famílies senceres caminant seguint l’agulla del rellotge, resant, fent ofrenes, descansant. És un lloc sagrat, de peregrinatge, de meditació, on els sentiments, les sensacions són encara més grans que tot el que veus i vius. És com endinsar-te en una atmosfera absolutament inversemblant per un visitant de qualsevol altre continent o religió. De vegades tan i tan serena, silenciosa, de vegades excitant, o de joia en veient la cermònia habitual de les nenes i nens que entraran com a novicis en els diferents monestirs del país.

Hi ha molt per explicar. Durant les hores que vaig ser-hi, és impossible conèixer tot i cadascún dels pavellons i pagodes al voltant de la gran stupa.  Vaig decidir, jo també, caminar seguint l’agulla del rellotge i mirar, observar i fer fotografíes. Una vegada a casa, aniría arxivant les fotografíes, llegir llibres, cròniques i les notes del meu diari.

Shwedagon Pagoda Paya …. és possible que escrigui apunts i més apunts. Vosaltres decidireu si paga la pena llegir-los. Jo sí crec que he d’explicar els meus sentiments, emocions i escriure llegendes, la història, els esdeveniments polítics, la revolució dels monjos ara fa dos anys,  la arquitectura d’aquest lloc, meravella del món, on els turistes som en absoluta minoria.
Les fotografíes són les primeres que vaig fer en veure’m dins el recinte, una tarda de molta calor amb una llum esplèndida, colors d’or, cel d’un blau intens, i un aire d’encanteri que no et deixa ni un instant.

Avui fa 14 anys i 87 díes que Daw Aung San Suu Kyi està empresonada