Ho sento si algú no li agrada, però em sembla tan repugnant l’imperialisme i l’atac a l’educació en català d’aquest franquista, com cridar a un boicot a una artista per haver signat un escrit “federalista”, o els insults continuats i un menyspreu classista al 15M i altres col-lectius per part de bona part del nacionalisme català. Silencis… els nacionalismes ens estan guanyant la partida i rentant el cervell en una operació de destrucció d’alternatives a aquest model de societat embogit i injust. Què vols que et digui Maragall era un burgès d’ordre, cap referència per mi. Si algú em parla de Llunas i Pujals, encara me l’escolto.
Espai de Dissidència
La Bitàcola de Xavier Diez
Aquesta és la carta al ministre que se’m va encarregar des de El Punt
Sr. Wert
Penso estalviar-li els comentaris que em vénen al cap, fruit de la múltiple ofensa que m’heu infringit en tant que alumne, docent, pare, pedagog, acadèmic, o especialment com a ciutadà. Ja sé que la vostra motivació profunda i indissimulada, és esborrar-nos de la història, objectiu perseguit amb perseverança pels fundadors i inspiradors del vostre partit, incondicionals del nacionalcatolicisme pedagògic. Com a català, no penso perdre el temps amb vós. Com a espanyol (mal del qual m’estic guarint) experimento tristesa. La cultura hispànica agradablement apresa a l’escola sonava a cançons d’en Serrat, amb lletres de Machado, Alberti o León Felipe. Malauradament vós i la política que inspireu col·lectivament des d’una caverna que, més que mediàtica s’acosta perillosament a Atapuerca, heu tornat a afusellar aquell país imaginat per García Lorca, car sembla que heu canviat antics romanços pels càntics xenòfobs i desafinats delsUltrasur.
La vostra reforma, sembla complaure només als hooligans que als estadis menyspreen el meu país, i que en histèriques tertúlies nocturnes us encoratgen a exterminar la nostra nació. No sou conscients que així empenyeu la vostra Espanya vers l’abisme? Per acomiadar-me, versos de Maragall, i que descriu amargament el “meravellós” espai on voleu portar la vostra Espanya: “massa pensaves en ton honor / i massa poc en el teu viure /…/ i tu cantaves vora del mar / com una folla/.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!