Ahir era el dia del meu tercer aniversari (del bloc… és clar) i, juntament amb uns amics, vam decidir -l’ocasió així ho volgué- assistir al Concert d’Any Nou amb la Banda SEM Santa Cecília de l’Olleria i el grup Oskorri. Cap a les 19h00 ens vam veure a Castelló de Rugat. Aquest poble, com molts altres del nostre PV, celebrava la festa de Sant Antoni d’Abat amb un porrat. Els amics de Salem havien instal.lat una “paradeta” per tal de recaptar fons per a la restauració de l’església de Sant Miquel. I com no podia ser d’altra forma, l’amic Rafael havia comptat amb mi. Molts bons els productes de la cistella. Un cop dalt del cotxe, férem cap a l’Olleria, vam saludar amics i coneguts. I cap a les 20h15 començà l’actuació. La primera cosa que ens va sorprendre fou que Natxo de Felipe, percussió, guitarra i veu d’Oskorri fera servir el valencià quan ens explicava la cançó que anaven a interpretar. A veure si n’aprén En Carlos Osoro Sierra. Com digué -i jo també ho crec- de Felipe: al PV més val un deficient valencià que un bon castellà o bon francés. Però cal dir que de deficient valencià res de res. Crida l’atenció que hi haja gent sensible al fet lingüístic com Natxo, cosa normal en un grup euskaldun, però el que ja em costa creure és que el flamant nou arquebisbe arribe a aquest nivell de “sensibilitat”. Si ho fa li ho sabré reconéixer.
Per tal d’acabar
aquesta referència a Bandaband d’Oskorri us deixe la lletra d’un dels gtemes
interpretats ahir:
AITA
GUREA (PARE NOSTRE)
Pare
nostre
que dorms
en els estels,
respectat
siga el teu nom,
perdure la
teua descendència,
quede’ns
el teu alè
així en
nosaltres com en el record.
La ràbia nostra
de cada dia dóna-nos-la hui
perquè odiem
els nostres enemics
en la
mateixa mesura que ells ens odien
No ens
deixes sucumbir
i protegeix-nos
del mal
perquè teues
són la humanitat,
la rectitud
i el futur. Amén. Ací.
I posteriormente
férem cap al restaurant de l’Hotel Sant Miguel de l’Olleria on poguérem
degustar, acompanyats d’amics, unes bones viandes i un bons vins. Allí poguí
saludar la filla d’una excompanya d’institut i més gent coneguda. I entre
assoborir el menjar, fer-nos unes quantes rialles, assabentar-nos d’algun
projecte pròxim, etc. anàrem passant la vetlada. I res més. Bon dia.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Xico, felicitats! Â quan pugam t’envie això…