Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

16 d'abril de 2013
0 comentaris

VALLANCA (RACÓ D’ADEMÚS)

Municipi situat a la comarca del Racó d’Ademús. El seu terme és molt muntanyós, les altures de les seues muntanyes solen superar els mil metres. Destaquen les muntanyes dels Caps, el Tamaral i la serra de Sant Jeroni. L’explotació forestal ha estat un dels mitjans en què s’ha donat suport a l’economia d’aquest poble, encara que últimament es troba molt esgotada. El riu Vallanca, que es forma al sector oest del terme municipal d’aquesta vila, per la unió dels barrancs del Bodegó, el Broquet, el Vallonguillo i el Nogueral, en arribar a prop del poble forma una vall, on es troben les millors terres de cultiu. Està cultivat el 17 per cent del total del sòl del terme, 120 hectàrees es reguen amb les aigües del Vallanca i del Negrón, en què es conreen cereals, dacsa, hortalisses, fruiters i pomeres, la resta és secà dedicat a cereals, guarets, fruiters i vinyes. La poca productivitat del terreny i la manca d’indústries ha estat la causa de l’èxode de la població cap als nuclis industrials, que d’uns 1.200 habitants que tenia pels anys 1920 ha anat perdent la seua població, primer poc a poc, i a partir de la postguerra acceleradament, tenint actualment 175 habitants. El poble es troba edificat en el marge esquerre del riu del seu nom, que després de travessar el terme de Vallanca, entra en el d’Ademús per desembocar en el riu Túria, pel marge dret, al costat de la mateixa Vila d’Ademús. La parròquia té per titular a la Mare de Déu dels Àngels i pertany a l’Arxiprestat de Sant Antoni Abat.
Des d’antic va ser una pedania d’Ademús, formant part de la seva història. El 1896 va aconseguir la independència municipal. A mitjan segle XIX tenia vuit telers de llenç i drap ordinari, tres molins fariners i dues almàsseres d’oli i tres d’aiguardent. A més de la capital municipal, hi ha un llogaret anomenat Negrón, a 5 km. de distància.
 
Vallanca va pertànyer sempre al bisbat de Sogorb. El bisbe Gaspar Jofré de Borja va crear la parròquia en 1534. L’11 de juliol de 1960 va ser desmembrada d’aquesta diòcesi i incorporada a la de València. El seu temple parroquial conservava una imatge bizantina i un motlle de fabricar formes del segle XIII. Celebra festes a l’agost a l’Assumpció de la Mare de Déu, a Sant Roc i la Mare de Déu de Santerón. L’església de Negrón està col · locada sota la protecció de Sant Antoni de Pàdua.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.