Ahir, cap a les 20h00, començava la darrera taula redona de la XXIVa edició de la Universitat d?Estiu de Gandia. Moderada per Josep Lloret i amb la presència d?Amparo López, Lluïsa Matoses i Anna de Ancos i amb el suggerent títol L?escola i els nostres ciutadans: també els que vénen de fora, fou un repàs a la realitat en què ens trobem a Gandia (però que pot estendre?s a qualsevol altra ciutat i poble del PV) amb l?alumnat immigrant.
La primera cosa que em cridà l?atenció és la manca (absoluta) de polítics (i responsables locals als ajuntaments) entre el públic. I em cridà l?atenció perquè dimecres (veure anterior post) llur presència era aclaparadora entre el públic. Ahir ni la presència del públic ni dels polítics fou rellevant. No vull ser malpensat, però el primer que se m?acut és que el tema educatiu no és ?important? per als polítics. S?ho hauran de pensar (dic jo).
Després eixírem a fer un mosset i cap a les 23h00 hi tornàrem, perquè tenia lloc l?actuació de Mísia i el seu recital de fados Lisboarium. Quina vetllada més emocionant! Quin saber fer i estar damunt l?escenari! Quina bellesa de veu! Quines interpretacions d?aquest tipus de cançó portuguesa ! Tan propet que n?estem i tan poquet que ens coneixem? Fou més de 90 minuts d?un veritable plaer per als sentits. Sols hi hagué un xicotet inconvenient : una senyora interrompé Mísia al primer fado (volia seure on no podia). I dues cosetes més: sonà un móvil cap a la fi del concert (no entenc com hi ha gent,que va a aquests tipus d?actuacions, amb tan poca sensibilitat. I una més: haguérem d?estar una part del públic (no molts, la veritat siga dita) dempeus durant el concert perquè les catires foren ocupades molt més aviat del començament del concert.
En fi, si no la coneixeu i/o no heu escoltat mai aquesta dama del fado, feu-ho quan en tingueu possibilitat. Ho gaudireu a bastament.
Bon dia.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!