Mantenir sempre atenta l’oïda
al crit de dolor de la resta
i escoltar la seua crida de socors,
és Solidaritat.
Mantenir la mirada sempre alerta
i els ulls estesos sobre el mar
en cerca d’algun nàufrag en perill,
és Solidaritat.
Sentir com alguna cosa pròpia el sofriment
del germà d’ací i del d’allà
fer pròpia l’angúnia dels pobres,
és Solidaritat.
Arribar a ser la veu dels humils,
decobrir la injustícia i la maldat,
denunciar la injustícia i el malvat,
és Solidaritat.
Deixar-se transportar per un missatge
carregat d’esperança, amor i pau,
fins apretar la mà del germà,
és Solidaritat.
Convertir-se u mateix en missatger
de l’abraçada sincera i fraternal
que uns pobles envien a uns altres,
és Solidaritat.
Compartir els perills en la lluita
per tal de viure en justícia i llibertat
arriscant en amor fins la vida,
és Solidaritat.
Lliurar per amor fins la vida
és la prova més gran de l’amistat,
és viure i morir amb Jesucrist,
és Solidaritat.
PD: Trobat aquest text per un racó perdut del Monestir de Santa Maria de Nassiu, a la Vall d’Albaida, us l’he versionat en la nostra llengua. Bon Nadal.
Records a la família i als amics valldalbins.
Rep, particularment, una abraçada molt sentida.
… de Sant Esteve, mártir. (que fa pocs minuts ja ha començat).
Que tinguis, Ángel, molt BONES FESTES, en companyia dels de la teva terra.
Una abraçada!