Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

26 de febrer de 2010
0 comentaris

L’ÈNOVA

Municipi situat en el sector meridional de la Ribera Alta, en el marge dret del riu Albaida. La superfície del terme és plana, tret de la zona sud, on s’alcen les suaus ondulacions del Baladre, que separen el terme dels de Xàtiva i Barxeta. Drenen el terme els barrancs del Poble, Llarg i Collado. Les terres del terme es reguen amb la sèquia Comuna de l’Ènova, que pren aigües del riu Albaida, en el terme de Xàtiva i, l’antiguitat de la qual es remunta als segle XIV, encara que d’aquesta sèquia són diversos els pobles que s’aprofiten de les seues aigües. La Sala de Juntes de la Sèquia Comuna radica a l’Ènova. El poble està situat al peu del turó de la Serreta. Actualment té uns 1.400 habitants. La parròquia està dedicada a la Mare de Déu de Gràcia i pertany a l’Arxipretat del Puig de Xàtiva.

Enn temps dels romana hagué d’estar habitat aquest indret, com ho demostra la troballa de restes arqueològiques, objectes de ceràmics i dues làpides romanes, una d’elles es conserva incrustada en el campanar. Aquestes làpides podrien haver estat testimoni de l’existència d’alguna vil.la romana, sense cap dubte dins de la jurisdicció de Xàtiva, important població en aquella època. Fou una alqueria àrab. Una tradició oral al.lega que durant la presència musulmana entre els habitants d’aquest indret hi hagué cristians que romangueren fidels a les seues creences, gaudint de llibertat per tal de poder practicar-les. El rei Jaume I féu donació de terres i cases d’aquest indret a molts dels que l’acompanyaven en la Fundació del Regne. El 6 de maig de 1368 posseïa el lloc Joan Fabra, que va vendre una alqueria al monestir de Santa Maria de Valldigna. Últimament va pertànyer a la Corona.

La parròquia es remunta als temps de la fundació del Regne, i aleshores tenia per titular l’Assumpció de la Mare de Déu. Tingué perc annexos els llocs de Sanz, Rarelguaraf i Tossalet. En 1534 d’aquest llocs es feren dues rectories de moriscos, una radicada a l’Ènova i una altra a Rafelguaraf, on els diumenges i festius el capellà hacia de celebrar una missa en cada església. L’Ènova tenia aleshores 20 cases de cristians vells. La crisi demogràfica que va sofrir després de l’expulsió dels moriscos en 1609 es va recuperar en part en els segles XVII i XVIII. Avui solament compta amb l’annex de Sanz que s’agregà al municipi per Reial Ordre del 7 d’octubre de 1869. L’actual església és d’estil compost, s’hi venera la imatge de la Mare de Déu de Gràcia, la titular, que és una escultura de pedra, que té una poètica llegenda. Compta amb una artística pica baptismal i una capella en honor de la Divina Aurora. En el barri de Sanz es troba una ermita de Sant Josep, edificada a finals del segle XIX i restaurada en 1947, la qual ocupa el lloc de l’església de l’antic poblat.

EIXIDA AL RIU XÚQUER
17.06.2008 | 11.36
Ja s’acosta el referéndum
07.06.2006 | 7.15
A Sense categoria

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.