En eixir de la representació, va veure un edifici amb torre, aqueixa deu ser una església! Almenys ací tractaran amb més major respecte la meua història. I allí va entrar, quina sorpresa! HI havia poca gent, en comparació amb els altres llocs que havia visitat. Hi havia unes quantes persones grans, algun xiquet, mitja dotzena de famílies i un sacerdot. En aqueix moment estava predicant sobre el naixement de Jesús. I va seure a escoltar el que deien d’Ell. La veritat és que deia coses molt interessants: “Us ha nascut un Salvador”, Déu està amb vosaltres”, “Glòria a Déu en el cel i en la terra pau”, “El seu naixement va suposar un canvi de món, de realitat social i personal” (tant de bo, pensava Jesús), “Avui també naix en el cor de les persones, especialment del pobres”. Allí escoltà de nou aquella cançó que arribà al cel: “Oh llum de Déu, que brilles en el bressol…”. Però la gent s’adormia, feia la sensació que aquell missatge no era atractiu per als oients, com si no anara amb ells. Clar, després del tiberi de la Nit de Nadal, ajuntar-se per tal d’escoltar aquestes coses tan fortes i a més tan escoltades, no és d’estranyar! Així que amb la bona intenció que duien i el bes estampat en la figura del xiquet, se n’anaren a dormir o a seguir la gresca, mentre es deien coses molt estranyes “Bon Nadal, Felices Pasqües!, Per què?
Quin regal magnífic de Nadal! És preciós! (tots dos fragments). Moltes gràcies!