Els Papers de Santa Maria de Nassiu

     Va anar a una ciutat, terme mitjà, i el primer que es va trobar, foren els carrers ornamentats, amb llums de tots els colors: roges, blaves, brillants com el sol, amb un malbaratament de llum capaç d’il.luminar mig món. Es va quedar bocabadat. Quina meravella! i açò, per què? es deia Jesús. Potser ha arribat el gran rei o magnat de mig món i, com aqueixes coses li agraden tant per a fomentar el seu prgull, li hagen preparat tal rebuda. I pensar que jo, quan vaig nàixer, quasi ningú se’n va assabentar i allí en la cova no hi havia ni tan sols un llum d’oli. Quant ha canviat la vida!

     Sense eixir de la seua sorpresa, va fer un recorregut pels carrers i trobà les tendes plenes, la gent eixint tan carregada que a penes podien caminar (encara sort que tenien el cotxe a la porta), de no sé quines coses, alegres i com plenes de felicitat. S’hi aproximà i va veure que les bosses estaven saturades de dolços, massapans, begudes de totes les marques, mariscos, de qui serà l’aniversari, o quina mosca els ha picat a tots a la vegada? Segurament ha de ser d’algú molt important i molt pròxcim a ells, ja que tots ho fan i quina curiositat! tots duen les mateixos coses, com si les regalaren. Aquesta gent ha de ser molt rica ja que no es distingeixen uns d’altres. I pensar que, quan jo vaig nàixer, mancava de tot, inclús de bressol i solament un poquet de llet que li van donar als meus pares els ramaders. 

     En passar per una tenda va veure amb robes antigues, amb consignes molt ben preparades, cada u sabia de carretó el paperot que li havien assignat, mentre unes veus enllaunades contaven unes narracions sobre un Jesús de Natzaret, fent un recorregut a la seua manera d’uns llibres que a penes coneixia la gent, tret d’algunes historietes. Quin espectacle més meravellós! La gent aplaudia, igual que al futbol. Aquests homes i dones són uns extraordinaris professionals del teatre. Alguna cosa li sonava a Jesús el nom i els llocs de Natzaret, Betlem, Jerusalem, reis, però li costava reconéixer-s’hi. A on hem arribat! La meua vida no va ser cap somni, ni un espectacle per a entreteniment de la gent mandrosa, s’indignava Jesús en els seus propis pensaments.

     PD: D’uns papers trobats al Monestir de Santa Maria de Nassiu.