Avui és un dia especial per a totes i tots aquelles i aquells que tenim en un camp sant algun familiar més o menys proper. Jo recorde que, quan era xicotet, feia la visita amb mon pare. Al meu poble se solia anar en processó resant el sant rosari i, una vegada allí, es resava un respons pels difunts. I la gent tornava al poble i a l’església tenia lloc una missa. Anava amb mon pare perquè aleshores ell tenia soterrats els seus pares (els meus avis que no vaig conéixer). Així fou fins que em vaig fer escolà. Aleshores anava igualment però acompanyant el rector i revestit. Així fins que tindria uns 30 anys més o menys. Des d’aleshores faig la visita però la faig amb familiars vius. El meu avi matern morí l’any 75 i la meua àvia l’any 78. Després han vingut els oncles, germans de mon pare, entre ells el meu padrí de bateig, el tio Mingo, la tia que més s’estimava mon pare, la seua germana Trini (padrina seua), etc. I des de l’any passat que tinc mon pare allí vaig amb ma mare un dia o dos abans, i el mateix dia anem de bon matí per dur-li unes flors. Sempre té una planta a la tomba. Però avui i en algun altra data li solem posar un ram de flors.
Avui ens ha acompanyat també Kira. Com s’hauria alegrat mon pare de veure-la allí olorant les flors i fent el seu pis davant de la tomba. Sol fer-ho (és com si sabera que allí té algú que ens estimem). I això ha estat tot. Després hem visitat la resta de familiars i cap a casa.
Aquesta vesprada tindrà lloc l’acte al cementeri amb Don Víctor Arias. Però jo ja fa anys que no solc fer la visita a aqueixa hora. A les 15h00. Bon dia.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!