Els Papers de Santa Maria de Nassiu

PD: I del mateix autor al diari Mediterráneo podreu llegir el que us deixe a continuació. 

EDICIÓN IMPRESA EN PDF

Esta noticia pertenece a la edición en papel.

Ver archivo (pdf)

Quan el 28 de novembre es cumplien 15 anys de la mort del cardenal Vicent Enrique i Tarancon, em venien a la memòria els exercicis espirituals que ens dirigí als monjos el març de 1987. Desgraciadament les conferències amb la seua veu, enregistrada en cintes magnetofòniques, van desaparèixer amb les inundacions de Montserrat, l´any 2000. De tota manera, com que acostume a prendre notes dels exercicis i també de la tertúlia que cada conferenciant té amb la comunitat després del sopar, puc reconstruir les idees bàsiques d´aquelles xarrades del cardenal Tarancon, paisà meu, ell de la Plana Baixa i jo de la Ribera Alta.

Amb el seu aspecte planer i senzill, com un amic parla a un altre amic, amb paraules clares i afables, Tarancon destacava l´aliança de Déu amb l´home “basada en l´amor”. Per al cardenal de Borriana, era decisiu per a l´Església fer “entenedor el missatge de l´Evangeli sense tergiversar-lo” i a més insistia en la importància de la proximitat de l´Església al món, amb un rostre de misericòrdia, sense condemnes, sense exclusions: “Quan l´Església s´acosta als altres com el bon samarità, és realment quan es fa realitat l´Església de Jesús” .

Per a Tarancon, el Vaticà II, que no va ser un Concili d´excomunions o d´anatemes, “va crear una atmosfera de simpatia pel món de la modernitat”. I és que Tarancon no era un home nostàlgic! Amb l´obertura propiciada pel Concili, s´havia acabat la visió pessimista que l´Església tenia sobre el món, des de feia segles. Tarancon, un home d´esperança que havia creat en l´Església espanyola un clima de confiança i de renovació, sense confrontacions ni crispacions estèrils, deia: “No podem tindre pors, ni tampoc viure amb una situació de fracàs” . I així apostava per recuperar “les virtuts naturals com la sinceritat i l´honradesa”, tan necessàries avui en dia!! Per a Tarancon, el Concili va ser determinant per tal de “renovar i enfortir l´Església” i per fer “nàixer una nova primavera” al si de les comunitats cristianes.

Després dels sopars, en un ambient més informal i distès, amb el seu característic cigarret a la mà, Tarancon compartia amb tots nosaltres els seus records (alegries i dificultats) a Vinaròs i a Vila-real, així com la seua etapa de bisbe, les dificultats amb els règim franquista i, sobretot, l´homilia de l´entronització del rei, el 1975. En la seua última nit a Montserrat, Tarancon, borrianenc de soca-arrel, s´enorgullia de la seua Borriana natal: “Hauríeu de vore la ciutat, envoltada de tarongers i presidida pel campanar de l´església d´El Salvador, on em van batejar i on em van consagrar bisbe!!”

Per altra part és una bona notícia, tal i com informava Mediterráneo el passat dia 25, la coproducció per part de TVE i RTVV, de la minisèrie Tarancon, el 5è manament, amb l´objectiu de donar a conèixer la figura i l´obra del cardenal de Borriana. És important que les noves generacions que no van conèixer el cardenal Tarancon, puguen descobrir per mitjà d´aquesta minisèrie, els valors i els ensenyaments que van guiar tota la vida d´aquest il lustre valencià.

15 anys després de la seua mort, i a l´espera que s´inaugure a Borriana el Museu dedicat a la seua memòria, amb el llegat que amb tanta veneració conserva el seu nebot Juan-José Enrique, el cardenal Vicent Enrique i Tarancon és recordat com un home de cor bo, el bisbe de l´aggiornamento, un home obstinat per la reconciliació, pel diàleg, per la pau, una tasca que avui l´Església no pot oblidar!. Avui més que mai, cal que la nostra Església supere les pors i el desànim, i recupere l´esperit i la paraula que va guiar l´acció pastoral del cardenal Tarancon.

Monjo de Montserrat