Els Papers de Santa Maria de Nassiu

De vegades ens trobem amb quelcom paradoxal com el “consum solidari”. Ja ho veureu. Especialment en èpoques tan significatives per al consum com són el Nadal ens anem a trobar fórmules que ens ofereix el sistema capitalista per tal de sentir-nos bons, solidaris… consumint determinats productes. Es basa a adquirir quelcom tan variat que pot anar des de participar en un sopar opulent en què el cobert pot costar un capital… però en que part del recaptat va per tal de “combatre la fam al món”, com en la humil compra d’un bolígraf a l’abast de qualsevol butxaca.. i quina temptació negar-se a ser solidari a tan mòdic preu.

En alguns casos està molt clar que es tracta d’una trampa, d’una hipòcrita operació d’imatge. En altres, la intenció pot ser bona, es tractaria d’aconseguir alguns recursos per tal de pal.liar les necessitats urgents d’algun col.lectiu empobrit.

Però no cap dubte que, independentment de la bona voluntat de moltes de les persones que participen en aqueixes campanyes, es dóna una desvalorarització de la solidaritat. Es ven solidaritat barata d’usar i tirar. 

Es fa veure que la solidaritat és compatible amb la societat de consum i que novament el mercat també possibilita d”ajudar persones necessitades, amb un nivell de compromís a l’abast de qualsevol, sense especial esforç, sense eixir de casa, sense despentinar-se, sense canviar de forma de vida… i sempre comprant.