Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

Solidaritat (1)

     Certes maneres de fer, que anomenem solidàries, serveixen més d’una vegada de justificació per tal de no donar el just. La falsa solidaritat tendeix a sentir pena perquè el gripau no té cua, sense caure en el compte que té altres recursos per tal de defendre’s de les mosques.

     La societat civil ha dut a identificar solidaritat amb ajuda. A la llarga, fer almoina tranquil.litza la consciència, però no resol les causes injustes que la solidaritat vol solucionar.

     La solidaritat és una invitació a anar més lluny, és preguntar-se sobre la manera d’implicar-se amb els que pateixen la injustícia. La solidaritat no és un sentiment de compassió, un sentimentalisme superficial per la qual cosa sofreixen les persones pròximes o llunyanes, contràriament, és una ferma i perseverant determinació de treballar pel bé comú.

     Jon Sobrino, defineix la solidaritat com un mode de ser. No es tracta de donar dos o cinc hores a un treball. Aqueixa és una bona actitud, però no expressa necessàriament solidaritat. El que expressa és un mode de ser que ens vincula a uns amb la sort de la resta, i que ens compromet conjuntament a comprendre’ns com a éssers humans i trobar camins de vida que ens servesquen a tots per tal de desenvolupar-nos com a persones.

(seguirà) 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.