Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Un home que passejava pel bosc va veure una rabosa que havia perdut les potes. L’home es preguntava com podria sobreviure aquell animal a partir d’ara. En aqueix moment, va veure arribar un tigre que duia una presa a la boca. El tigre ja se n’havia fartat i va deixar la resta de la carn perquè se l’acabara la rabosa.
Al dia següent, l’home comprovà de nou, com Déu tornava a alimentar la rabosa per mitjà del tigre. L’home començà a meravellar-se de la immensa bondat de Déu i es va dir a si mateix “vaig a fer el mateix. Jo també vaig a quedar-me en un racó, confiat plenament en el Senyor i segur que Déu em donarà tot allò que em calga”.
Així ho va fer durant molts dies, però no passava res i el pobre home estava quasi a les portes de la mort quan escoltà una veu que li deia: “Oh! tu que et trobes en la senda de l’error, obri els ulls a la veritat: Segueix l’exemple solidari del tigre i deixa ja d’imitar la rabosa mutilada.”

Tot açò ve per tal de dir-vos que cal exercitar-se en el noble art de veure el costat positiu de la vida perquè tenim molts motius per tal de fer-ho. Posem-nos a compartir la nostra felicitat amb qui ens envolta, com una mostra d’agraïment de tot el que hem rebut gratïtament, sense meréixer-ho. Hi serem els primers beneficiats. Encara que sembla que qui dóna perd (diners, temps, paciència, acollida…) solament posseeixes de veritat, allò que dónes.