Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

2 de juny de 2014
0 comentaris

Sóc cristià?

Vaja pregunta. Es dóna per descomptat. O en passe. Et convide que et respongues. Hem passat d’una societat on se suposava que totes les persones érem cristianes, a una altra societat on cal fer-ho conscientment i responsable. Per decisió pròpia.

El gran enemic del cristianisme no és l’ateisme (dir que no crec en Déu) sinó el passotisme (tant em fa). Si algú té raons i no es considera cristià, fantàstic. El més complicat hui és quan passem de pensar en Jesús, de viure sense plantejar-nos quelcom més. El gran enemic és la superficialitat.

Moltes vegades hem fet dependre la nostra fe del que diguen els capellans, del que ens ensenyen. Ja som adults, ja som persones madures i l’important és que cada u siguem els que visquem conscientment la nostra fe o la rebutgem. Però no pel que diguen, sinó per la meua experiència personal, pel meu convenciment, per la meua decisió.

I no es tracta únicament de saber moltes coses de Jesús de Natzaret. És necessari. Sinó de de deixar-nos enamorar  per Ell. Hi ha moltes dones de les que jo sé molt de la seua vida, tanmateix no m’hi case. S’han casat els que s’han enamorat mútuament. Possiblement, la nostra fe o la nostra incrença, depén moltes vegades de la imatge que tenim de Déu. Quantitat de vegades hem vist Déu com un tapa-forats, algú que ens resol els problemes. I tenim un altre muntó d’imatges falses d’Ell… Podem fer el bot i viure Déu com Aquell que és. La Presència. La Plenitud. El que viu en nosaltres i en cada persona. Amor.

Jesús de Natzaret ens devetllà un poquet qui es Dèu. I ara nosaltres tenim la bonica tasca de desvetllar, descobrir, despertar per tal de viure a aqueix Déu que està en cada u o millor, en qui estem  cada persona i cada cosa. Seguint les pautes de Jesús.

Els xiquets graten en els cromos a veure si tenen premi. Nosaltres podem gratar en les nostres vides, en la vida de totes les persones, de tota creació i descobrir ahí Déu.

Podem ser cristians adults, conscients, madurs. Seguidors de Jesús. Bon camí per tal de descobrir Déu.

Cada dia hi ha més xiquets que no es bategen, que no fan la Comunió, joves que es casen pel civil. És una realitat. Però l’important és que els que seguim els sacraments cristians, ho fem per convenciment i amb l’estil de Jesús.

Ser cristià: un apassionant repte per a les nostres vides. 

27>511
04.07.2007 | 6.19
CENS ELECTORAL I POBLES XICOTETS
23.04.2007 | 1.47
A Sense categoria
DIADA DE SANT JORDI
23.04.2010 | 1.48

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.