Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

11 de novembre de 2006
Sense categoria
2 comentaris

Setmana escolar

Allò que no havia de ser notícia ho és malauradament: Juan Santolària, professor de secundària a l?Hospitalet de Llobregat va ser agredit pel tutor d?una alumna. Duu 16 anys en l?ensenyament, i dimecres passat explicava les seues vivències en un entrevista que li feien a EL PAIS. Deia, i amb molta raó, que als professors ningú no ens defensa. El mateix dimecres hi hagué una convocatòria a Barcelona contra la violència escolar. A les pancartas es podia llegir: ?Som docents, volem respecte i reconeixement?, ?Exerciu de pares i no de vístimes dels vostres fills?. Ahir divendres podíem llegir al Liante el titular següent: ?Un joven de 16 años intenta llevar-se la vida perquè pateix assetjament escolar?. Fins ací els fets arreplegats a la premsa en els tres darrers dies i en dos diaris sols.

Davant de tot açò què fa la conselleria del forense ? L?Institut Valencià de la Qualitat Educativa (sí, aqueix de la « famosa » prova censal de què us he parlat algun dia) organitza el I Congrés Família i Escola. Pensa organitzar-ne algun més perquè ?crec- no està segur/a (l?Institut i la Conselleria) que així se solucionen les coses. I en aquest congrés ens duu el filòsof Fernando Savater. Savater, quan fa de filòsof, se l?ha d?escoltar (ara quan fa de pseudopolític és una altra cosa). Us extracte algunes de les afirmacions seues perquè hi reflexionem: ?L?educació per al meu pare va ser un privilegi, per a mi un dret i per al meu fill una obligació?. ?Els problemes d?indisciplina escolar responen a una crisi d?autoritat familiar, d?abandó dels pares, per dimissió o renúncia, a educar en valors i respectar l?escola, que acaba deixant en mans dels professors l?educació dels seus fills.? I encara digué més: ?Els usuaris del sistema públic, a Espanya en general, no tenen el mateix respecte pels seus professionals i tenen actituds agressives que no tindrien en una clínica privada?. I per si el nostre govern (del PP) ho ha oblidat, li recordà: ?La bona educació és cara?. ´Cal desdoblar grups, tutories, baixar la ràtio, reciclar els professorat. Més diners. Però aquests no van cap ahí. D?un any a l?altre trobem reducció de grups, de plantilla, augment de la ràtio, etc. Sí, senyores i senyors, això és el que fa la nostra conselleria en l?educació pública.

Ara bé, si no ho dic, rebente. De tota manera, què és el que trobem a la societat? Doncs que David Villa, jugador del València CF, és expulsat de l?entranament per Sánchez Flores. I això és portada i notícia als (des)informatius de Canal 9. Així el ?guaje? va llançar amb força i intenció el baló fora del camp. Aleshores l?entrenador l?expulsà. La reacció del jugador fou anar-se?n cap als vestidors llençant el pitet al terra i pegant-li un xut a un baló que hi havia prop de la porteria. Quin exemple per als seguidors joves de l?equip!

I una més que afecta a tot el govern de la Generalitat. La RAE avala davant el Tribunal Suprem que valencià i català són dos noms d?una mateixa llengua. Però la Generalitat va cas omís ara i adés, i manté un recurs de l?any 2005 contra la fórmula anomenada ?Moratinos?: ?la llengua que es denomina català a la comunitat autònoma d Catalunya i a la de les Illes Balears i que es denomina valencià a la Comunitat Valenciana (sic)?. Quin exemple per a les ciutadanes i els ciutadans valencians que el seu govern no respecte el que diu la Justícia!

Bé i per acabar, us deixe un article de Vicent Verdú, El desdén entre profesores i alumnos. Llegiu-lo si us ve de gust. Gràcies

 

 

El desdén entre profesores y alumnos  

VICENTE VERDÚ

EL PAÍS  –  Sociedad – 09-11-2006

Reducido el sensacionalismo de la violencia de género, los medios de comunicación hallan ahora sustituto en la violencia escolar. Varias emisoras de radio (RNE y la SER, entre ellas) ofrecieron ayer, casi simultáneamente, un programa sobre las sevicias que sufren los profesores dentro y fuera de las aulas, sea a manos de sus alumnos o a cargo suplementario del padre, la madre u otro familiar.

En los programas se entrevistaba a las víctimas, profesoras o profesores que, con décadas de ejercicio, nunca habían conocido una cosa igual, maestros consagrados que ahora anhelan la jubilación en vista del injusto pago que reciben y debido a la dolorosa impotencia que les termina sumiendo en la mayor depresión.

En ninguno de estos y otros espacios -radiofónicos, televisivos o impresos- todos muy sensibles, se ha ofrecido, sin embargo, la voz a los alumnos. A los terroristas se les permite manifestar reiteradamente sus vindicaciones o puntos de vista pero en la violencia familiar y doméstica, se ha zanjado el asunto con una condena exprés. De un lado aparecen las pobres víctimas, blandas y parlanchinas, y, de otra, los verdugos duros, y mudos. De este modo, ciertamente, el problema se hace muy difícil de roer.

¿Por qué un número creciente de alumnos maltrata a sus profesores y a sus compañeros, a los bedeles y a los mendigos? La respuesta común lleva a admitir la existencia de una violencia omnímoda que flota hoy, fatalmente, sobre la sociedad. Nuestra época es mala y peor que la etapa anterior. Quien afirme otra cosa se arriesga a ser mal entendido. Lo políticamente correcto no es hablar de una generación nueva sino de la degeneración.

Del mismo modo, lo correcto no será referirse a la situación cultural presente como distinta sino sólo como inculta. Una prueba aplastante es que no se lee. Los niños son ignorantes, bárbaros, violentos y no leen; son incapaces de entender el valor del libro y del esfuerzo. ¿Solución? Campañas para inculcar la afición a leer o incluso horas lectivas para que se esfuercen en leer. Una cosa se confunde con la otra. Los niños no leen porque es más cómodo ver y oír de manera que la actual cultura, eminentemente audiovisual, es cultura de la molicie. En suma, con opinión tan negativa del presente ¿quién puede en verdad tratar de entenderlo o interesarse a fondo por él?

Efectivamente, los escolares son más violentos que antes pero la escuela de antes no fue precisamente un mundo de paz porque si no pegaban unos pegaban los otros. Naturalmente, emerge el asunto de la autoridad y ahora no se respeta la autoridad del maestro pero tampoco la de los padres, los jueces, la Iglesia, los médicos o la publicidad. El descrédito de las jerarquías se corresponde con el auge de la interacción, la horizontalidad cognitiva dentro y fuera de la red.

Los jóvenes y tanto más cuanto más crecen en un mundo de juegos interactivos, sensaciones cambiantes e informaciones efímeras, obtienen los conocimientos sin orden ni reflexión sino llaneando, clickeando, viajando, videando. Representan día a día a una nueva criatura que se aleja antropológicamente del maestro aunque se agrupen en la misma habitación. La mayoría no son agresivos, pero la generalidad carece de todo interés por la asignatura. O bien, de la misma manera que el veterano maestro considera extraños a sus alumnos recientes, los alumnos ven un zombi en su educador. Casi todo lo que más les importa a ellos le importa un comino al maestro, y al revés. Uno y otro sienten su desdén y su incomunicación rotunda. Pero ¿cómo educar sin comunicación? O también, ¿cómo comunicar desdeñando?

La violencia en las aulas se trufará de factores diversos pero uno es capital: esta escuela no interesa a los escolares. Aun sin agresiones físicas, profesores y alumnos viven bajo una permanente tortura. La penitencia que proviene de hallarse obligatoriamente juntos y no participar en lo más primordial. Siendo lo primordial, de un lado, el modo escogido para hacer sabroso el saber y, de otro, el menú concreto del saber que pretende servirse.

 

 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. T’hi veig molt cremat, Valldalbaidí, i no és per a menys. Es pensen que amb una parada de les classes de 10 minuts un divendres al matí se solucionen les coses. Com a protesta contra la violència escolar, diuen… Que posen remei als problemes de veritat i que es deixen de tantes estupideses, que ja estem esgotats de lluitar nosaltres sols contra tot el sistema!

Respon a Ainalma Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.