Els Papers de Santa Maria de Nassiu

GUADASSÉQUIES: Municipi situat a la ribera del riu Albaida, d’on li ve el nom, i també coneguda com a Vorasséquies. Fa pocs anys en crear-se el pantà de Bellús amb les aigües del riu Albaida per al reg dels camps el poble s’ha vist negat per les dites aigües, i el veïnat ha hagut d’abandonar les seues cases i traslladar-se al nou poble que s’ha construït en el cim, en un indret proper. El terreny conreat ocupa una superfície equivalent al 88% del sòl. En l’escàs terreny sense conrear hi ha timó i existreix la caça menor. Les terres de regadiu produeixen blat, dacsa, hortalisses i fruiters; les de secà es destinen a la vinya, l’olivera i altres fruiters. La població s’ha mantingut estacionària, actualment té prop de 400 habitants. La parròquia té per titular la Mare de Déu de l’Esperança i pertany a l’Arxiprestat de la Vall d’Albaida.

En l’antic camí de Xàtiva s’han trobat restes de gerres de terra sigillata i en el paratge del Carasol o la Redona es troben vestigis d’una vil.la romana. Noexistia quan la fundació del Regne de València, ja que no figura al Llibre del Repartriment del rei jaume I; però en 1353 fou adquirida per Bernat Ferrer al rei Pere el Cerimoniós l’antiga alqueria àrab, origen de l’actual població. En el segle XVI posseïa el senyoriu Ramon Sanç de la Llosa, passà després als Cruïlles i per últim als marquesos de Mirasol.

La seua església és molt antiga. En crear-se en 1353 la rectoria de Sempere se li donà com annex Guadasséquies que es va desmembrar i es constituí en parròquia el 29 de desembre de 1953. El temple, construït en el segle XVIII, es conserva després de les innovacions que ha sofert la població. Té una ermita on veneren el Crist de l’Empar. 

SEMPERE: Municipi que es troba situat al marge esquerre del riu Albaida, el seu terme és de xicotetes proporcions. Actualment té uns 40 habitants. La seua parròquia té per titular l’Apòstol Sant Pere i pertany a l’Arxiprestat de la Vall d’Albaida. En el segle XVII tenia el seu senyoriu la família Núnyes i darrerament el marqués de Sant Josep, el palau del qual encara s’hi conserva.

Eclesiàsticament pertanyé a Benigànim, d’on es va desmembrar el 1541 i es constituí en parròquia amb els annexos de Guadasséquies i Benissuera. L’actual temple parroquial començà a construir-se el 2 de febrer de 1794, l’arquitecte del qual fou Josep Ariño. Després de superar moltes vicissitud, principalment econòmiques, el temple es conclogué el 1814, i es traslladà el Santíssim des de l’antiga a la nova església el 2 d’octubre de l’esmentat any. Té una ermita dedicada al Crist de la Divina Gràcia, construïda a mitjan segle XVIII.