Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

29 de maig de 2013
0 comentaris

SAÓ, ANY XXXVI, NÚM. 381, ABRIL 2013

Us duc l’apunt sobre el número d’abril de SAÓ. A part de l’editorial, podrem trobar-hi articles de:

Josep M. Jordán Galduf, Vicent Josep escartí, Rafael Roca, Josep Antoni Comes, Josep Miquel Bausset, Rosa Serrano i una entrevista a Rosana Montalban, portaveu de la PAH a València, entrevista de la qual vull destacar una frase: “ASSENYALEM ELS POLÍTICS PERQUÊ NO ESTAN FENT ELS SEUS DEURES”. Més clar: aigua!

El Quadern va dedicat a Les Fractures Socials, amb les col.laboracions de Rafael Castelló Cogollos, Joan Romero, una entrevista a Antoni Ariño i Joan Romero, conduïda per Teresa Ciges i Carles Fenollosa, Antonio Ariño i M. Eugenia González Sanjuán. D’aquest Quadern vull deixar-vos alguna frase:

“Entre un milió i milió i mig de persones a tota Espanya estan en risc de ser desnonats” (Rafael Castelló)

“La millor decisió que podria prendre un govern en temps de recesió és fer de l’educació una prioritat nacional” (Joan Romero)

“La prolongació de la crisi i el col.lapse del mercat de treball instauren en la societat  un clima de desànim i desinterés” (Antonio Ariño)

I pel que fa a la resta d’articles (de tipus més cultural), tenim:

  • L’ESCÀNDOL… i la gent morint-se de fam, de Lluís Ronda,
  • Joan Baptista Campos, en el record, de Josep M. San Abdón,
  • El port de Dénia, un malentés, de Josep Vicent Mascarell,
  • 25 anys de Gòrum, que es diu molt prompte, de Julio Ciges i Teresa Ciges Barberán,
  • Dècades d’impunitat, de Tona Català,
  • Lluís Vicent, versos sobre melodies, de Vicent Xavier  Contrí i
  • 89 cèntims. Debats i bits, de Gonçal López-Pampló 

I per acabar l’apunt, us deixe l’article del P. Josep Miquel Bausset d’aquest número d’abril:

 Les sandàlies del pescador

 

45 anys després d’aquest film, amb Anthony Quinn fent de papa, el conclave reunit a Roma ha elegit per successor de Benet XVI, el papa Francesc. Un papa amb una mirada neta i amable. Un home senzill, que després d’uns moments, com bloquejat a la lògia del Vaticà, amb el seu somriure, el seu bon humor i la seua senzillesa, ens ha captivat.

Contra tot pronòstic, els cardenals han buscat un nou “pescador”, que amb les sandàlies del servei, de la senzillesa i de la humilitat, guiarà i guarirà l’Església en aquests inicis del segle XXI.

Aquest ha estat un conclave anòmal, pel fet que el papa anterior no ha mort. Anòmal, però que no hauria de ser excepcional! De fet, la renúncia de Benet XVI ha estat un gest insòlit de llibertat. Per això la decisió de Benet XVI de deixar la Seu de Pere, mostra la seua generositat personal i el seu menyspreu pel poder! Tota una lliçó per a la Cúria!!

El papa Francesc, elegit el passat 13 de març, hauria de ser per damunt de tot un pastor, que amb la seua paraula i sobretot amb el seu exemple, acompanye la fe del poble que li ha estat confiat! Una paraula i un exemple fonamentades en la veritat, la llibertat i l’amor!

El papa Francesc hauria de ser “missatger que anuncia la pau i porta la Bona Nova” (Is 57:7) Enviat pel Senyor Ressuscitat i ungit per l’Esperit, el papa Bergoglio té per missió portar la joia “als desvalguts, curar els cors adolorits, proclamar als captius la llibertat, i als presos el retorn de la llum, consolar tots els qui estan de dol, vestir d’alegria els qui porten dol” (Is 61:1-3)

I tot això ho haurà de fer des del servei. No des del poder, ni des de la por! De fet, el nostre món hauria de vore en els pastors de l’Església, “uns servidors de Crist” (1C 4:1) pel fet que el ministeri del successor de Pere i dels altres ministres, és “un encàrrec rebut de Déu” (1C 9:17) Per això el papa Bergoglio mateix, en l’Eucaristia d’inici del seu ministeri Petrí, deia: “L’autèntic poder és el servei”. És amb aquest esperit servicial, que podrà acollir “amb afecte i tendresa, la humanitat, especialment els més pobres, els més dèbils, els més menuts”.

El bisbe de Roma ha de ser “servidor de l’Església” (Col 1:25) i del món! Jesús el Senyor, ha confiat el Poble de Déu al successor de Pere, perquè el guie “de bona gana, per amor de Déu, generosament, donant bon exemple” (1 Pe 5:2-3).

El nou bisbe de Roma, Francesc, en el seu ministeri de comunió i de fraternitat, amb la senzillesa dels missatgers de l’Evangeli, ha d’estar molt atent a les recomanacions que Jesús va fer als deixebles: “No vos emporteu res per al camí, llevat del bastó; ni pa, ni sarró, ni diners a la faixa, calçats només amb sandàlies” (Mc  6:8-9)

El successor de Pere ha de fer present la humilitat, amb l’esperit que ens demana Jesús: “El més important de vosaltres ha de ser servidor vostre” (Mt 23:11) tot i que ens coste! Un bisbe, amb bon humor deia: “Això no ens ho creiem ni els bisbes! Perquè sempre preguntem: Qui presideix?”. I malgrat tot, la nostra Església només serà creïble, si és una Església de servei, no una Església instal·lada en el poder, en la prepotència i en les influències!

El papa Francesc, hauria de ser signe i sagrament de l’amor d’un Déu que és Pare i que per això estima incondicionalment! Sense condemnes, sense càstigs! I com pregava el “Poverello” d’Assís, el papa Bergoglio també ha de ser “instrument de pau”, d’amor i de perdó, de confiança i d’alegria, perquè en el seu ministeri, busque “consolar, més que no ser consolat, comprendre, més que no ser comprés, estimar, més que no ser estimat”.

Com a signe d’unitat i de comunió, el bisbe de Roma, també ha de reparar l’Església, des de la senzillesa. Amb valentia i coratge! Sense por als canvis, ni instal·lar-se en el poder!

Una de les tasques més importants del papa Francesc, serà obrir l’Església al nostre món, des del diàleg i l’esperança. Amb esperit evangèlic i fidel al Vaticà II, amb alegria, sense caure (com deia ell mateix) en el pessimisme. Confiat en la força de l’Esperit del Ressuscitat per servir els pobres.

M’agradaria que com a nou bisbe de Roma, el papa Francesc no deixara mai les sandàlies del servei i de la humilitat, per poder anunciar amb llibertat i senzillesa el Regne de Déu.

Josep Miquel Bausset, monjo de Montserrat 

                                                                            

 

El meu poble en festes (i 4)
08.08.2006 | 6.32
A Sense categoria
ANUNCIS CLASSIFICATS
28.04.2007 | 11.24
A Sense categoria

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.