Us duc avui el número de SAÓ corresponent al mes de novembre.
Conec a Didín Puig, no només pel fet de ser de Benimodo, i per tant veïnade l’Alcúdia, sinó sobretot per l’amistat, de sempre, que ha tingut amb monpare i per això, també amb mi. Encara no fa massa temps, aprofitant que vaigestar a casa uns dies, vingué a vore’m, acompanyada del bon amic RamonTrullenque. I el maig passat, vaig tornar a coincidir amb ella a la tertúliad’El Micalet. És allí on em regalà el seu preciós llibre, “Vaig a dir-te quatre coses”.
Aquest any, Didín ha estat guardonada, ben merescudament, amb elMicalet d’Honor 2010, guardó que comparteix amb mon pare, que també enguany harebut aquest premi de la Societat Coral El Micalet.
Dona de gran caràcter, emprenedora i optimista, Didín ha estat sempreun referent en el món del valencianisme. Ja de menuda, i malgrat la seua curtaedat, Didín tenia ben clara la consciència nacional d’un poble que estavasubjugat. Com conta ella mateixa, “eral’única xiqueta que parlava valencià a l’escola de la Gran Viade València”. Fins i tot,per parlar en la nostra llengua, i no haver creuat un carrer pel pas de zebra,un guàrdia li va posar una multa de dues pessetes, amb l’advertiment, per partde l’autoritat, “que le hablara encristiano”. Valenta i decidida com era ja de menuda, Didín li respongué queno sabia “hablar en cristiano”, i peraixò la multa passà de ser de dues pessetes, a un duro! Com sempre, lafidelitat i la lleialtat dels valencians dels pobles, manteníem viva la llengua,davant la indiferència o el menyspreu dels ciutadans del Cap i Casal! Mésendavant, Didín va estudiar valencià a Lo Rat Penat (quan Lo Rat era un nuclivalencianista) amb Enric Valor. Cal dirque va ser alumna de Carles Salvador i també de Sanchis Guarner, en un curssobre llengua que va fer a la Universitat, quan encara estava exiliat a Mallorca.
Va renunciar a fer Dret, pel fet que li exigien tres mesos de Servei Social, cosa que licomportava entrar a la Sección Femeninade la Falange, “iper ací, jo no passava”, com diu ella mateixa. Per això se’n va anar aParís, per tal d’estudiar periodisme, i on visqué el maig del 68. A la capital francesa va desenrotllar una gran activitat, i gràcies ales seues gestions, Lluís Llach i Maria del Mar Bonet van poder cantar al míticteatre Olympia.
De retorn al País Valencià començà a treballar a la casa Edigsa, iposteriorment a Aitana i Canal 9. Va ser ella també, la responsable que eldiari Avui arribara al País Valencià, cosa que ara, desgraciadament, ja nopassa.
Nacionalista de soca arrel, Didín Puig sempre ha cregut que “pot traure força de les dificultats”,perquè només “s’aconsegueixen les coses,lluitant”
Amiga i veïna de Vicent Andrés Estellés, que va viure un temps aBenimodo, ara acaba de vore publicat unllibre seu per a xiquets, preciós i entranyable, editat per Edicions 96.Aquesta obra, amb dades ben curioses, refranys i endevinalles, és una delsmoltes pagines que Didín ha escrit al llarg de la seua vida, tot i que desgraciadament,altres textos seus han acabat a la paperera, “perquè ho acabe tirant tot”.
Ara la Societat Coral El Micalet, amb aquest Micalet d’Honor 2010, ha reconegut públicament la tasca i latrajectòria de Didín, “per la seua vidadedicada a la cultura i al nostre poble”. Com deia Tonetxo Pardiñas,president d’El Micalet, el guardó que se li lliurarà a Didín el 27 de novembre,és un reconeixement “a tota una vida detreball, callat però constant”
Didín és per a tots els qui ens estimem el nostre País i la nostrallengua, un exemple de tenacitat, de lluita per superar les adversitats i deconstància i fidelitat a la nostra cultura i al nostre Poble.
Josep Miquel Bausset, monjo de Montserrat
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!