Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

30 de juny de 2013
0 comentaris

SANTS JOANS (2)

Són dignes de destacar les façanes que componen el temple parroquial dels Sants Joans.
 
Façana lateral sud, carrer Vell de la Palla. Al mur construït es van obrir finestres rectangulars. Es va construir una portada d’estil barroc a la qual envolten les finestres i la traceria gòtica de l’antic edifici.
 
Façana lateral nord. Recau a la plaça del Cementiri de Sant Joan. En aquesta plaça es va construir la Capella de la Comunió, que té accés directe a l’exterior, al seu costat una porta dóna accés a l’església.
 
Façana posterior, plaça del Mercat. Destaca en aquesta façana un grandiós retaule de pedra sobre una terrassa que domina la plaça davant a la Llotja, formant un conjunt urbanístic únic. A la part interior de la terrassa es troben “les  covetes de Sant Joan”, on fa temps es trobaven els tallers artesanals i botigues de venda d’objectes típics. La façana, barroca, és obra de Jacobo de Bertusi i Antonio Aliprandi. A la part superior es troben les estàtues de Sant Francesc de Borja, Sant Joan Baptista, Sant Lluís Bertran i Sant Joan Evangelista, obres de Leonard Juli Capuz i Felip Coral. Al centre a la part superior hi figura un campanil triangular amb un rellotge i tres petits balcons. En el penell es troba representada l’àguila de l’Apocalipsi.
 
Al centre del retaule es troba la imatge de la Mare de Déu del Rosari, obra de 
Jacobo de Bertusi. A la façana principal es troba l’anomenada O de Sant Joan. Com és molta la seva elevació i amplada l’arquitecte va idear amb feliç èxit, donar-li motlles per mitjà d’un gran cercle de pedra picada, al centre hi ha una finestra. Alguns afirmen que això va ser obra del mateix autor de les torres de Serrans i la del “Micalet”, encara que no s’ha pogut comprovar.
 
Aquesta parròquia, igual que les de Sant Nicolau de València i de Bocairent, tenia el privilegi segons butlla del papa Juli III, març de 1554, que la cura d’ànimes resideix en el clergat de la mateixa, entre el qual es distribuïa els fruits del curat i un vicerector, elegit entre els beneficiats, feia de rector. El papa Sant Pius V el 1566 va confirmar aquests privilegis.

PD: Aquest text és una traducció del full ALELUYA. L’arquebisbat no respecta la nostra llengua i segueix editant-lo únicament en castellà. La imatge és de:http://es.wikipedia.org/wiki/Archivo:Sant_Joan_del_Mercat_Val%C3%A8ncia.jpg  


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.