Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
SANT ROC, pel P. Josep Miquel Bausset, OSB
JOSEP MIQUEL BAUSSET (INFORMACIÓN.ES)
L’Acta Breviore és el text biogràfic més antic i fidedigne, redactat possiblement a Llombardia sobre el 1430. Sant Roc vingué al món entre el segle XIII i el XIV a Montpeller, ciutat que formava part de l’Antiga Corona d’Aragó. Segons la tradició, va nàixer amb una creu roja a la panxa, cosa que sa mare va interpretar com a signe d’una gràcia particular de Déu. En quedar orfe i amb una considerable fortuna, va vendre tota l’herència familiar, ho donà tot als pobres i se’n va anar com a pelegrí a Roma. De camí a la Ciutat Eterna, es trobà amb la pesta que assolava la ciutat de Acquapendente i s’oferí per ajudar als malalts. Una vegada s’acabà l’epidèmia es traslladà a Cesena, on també hi havia aquesta mateixa malaltia i amb la seua presència l’epidèmia cessà, cosa que també passà a Rímini. Tot semblava indicar que per allà on passava Roc, la pesta desapareixia com un favor de Déu, per la pietat i la sol·licitud que el nostre sant tenia pels malalts. Va ser a Piacenza on Sant Roc quedà contagiat per la pesta, que patí, com un altre Job, amb gran paciència, refugiant-se en una cova d’un bosc. Conta també la tradició, que un gos d’una casa pròxima li portava cada dia un panet. L’estrany comportament de l’animal, va fer que el seu amo anara al bosc i descobrira a Sant Roc. La tradició conta que quan Sant Roc va quedar curat, el gos el seguí caminant amb ell. Per això en la iconografia, Sant Roc és representat sempre acompanyat del gos. Roc decidí tornar a la seua terra i a Angera, a la vora del llac Maggiore, uns soldats l’acusaren d’espia i el tancaren a la presó, on morí 5 anys més tard, sobre el 1376.
En una societat tan insensible amb els ancians i els malalts o els qui estan sols i sense ningú a la vora, Sant Roc ens és un exemple de sol·licitud i de caritat pels més desvalguts, pels qui sofreixen, pels qui el nostre món margina. Com canten uns Gojos a Sant Roc, “fóreu lliure de riquesa/ repartint-la entre els pobrets:/ vostre cor sentí els esplets/ de la santa saviesa/ Recordant, Sant Roc, la gesta/ de la vostra santedat:/ Guardeu-nos de tota pesta/ i lliureu-nos del pecat”.
A imitació de Sant Roc i per ser fidels a la vocació a la santedat que hem rebut de Déu, hauríem de ser més sol·lícits i més atents amb les noves malalties que assolen tantes famílies: l’alzheimer, el pàrkinson o les depressions. Aquests malalts dependents i els seus cuidadors, necessiten el nostre afecte i la nostra estimació, així com el recolzament, de les Administracions Públiques, dels familiars i dels amics. És molt dur patir una malaltia com l’alzheimer, tant pel malalt, com per a aquells que el cuiden. En aquestes situacions (i segur que tots coneixem alguna família amb un malalt d’aquests) cal visitar, ajudar i animar als qui pateixen i també als qui, de nit i de dia estan cuidant una persona que viu un procés de deteriorament de la salut. Tots nosaltres, en la família o en el veïnat, a Calp i a Elx, a Alcoi, Ondara o Benidorm, hauríem de portar, com Sant Roc, una paraula d’esperança i un gest que anime a tots els qui passen un moment de solitud o de sofriment. Així, reproduirem en la nostra vida, la caritat que va tindre Sant Roc amb els malalts.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!