Tu que vius a recer de l’Altíssim
i fas nit a l’ombra del Totpoderós,
2 digues al Senyor: «Ets la muralla on m’emparo,
el meu Déu, en qui confio.»
3 Ell et guardarà del parany del caçador
i del flagell de la pesta;
4 t’abrigarà amb les seves plomes,
trobaràs refugi sota les seves ales:
ell, que és fidel, et serà escut i cuirassa.
5 No et farà por la basarda de la nit,
ni la fletxa que vola de dia,
6 ni la pesta que s’esmuny en la fosca
o l’epidèmia que a migdia fa estralls.
7 Ni que en caiguin vora teu un miler
o deu mil al teu costat,
a tu res no et tocarà.
8 Només obrir els ulls,
veuràs la paga que reben els injustos.
9 Quan deies: «M’emparo en el Senyor»,
feies de l’Altíssim el teu refugi.
10 No et passarà res de mal
ni s’acostarà a casa teva cap desgràcia,
11 perquè donarà ordre als seus àngels
de guardar-te en tots els camins.
12 Et duran a les palmes de les mans
perquè els teus peus no ensopeguin amb les pedres;
13 trepitjaràs lleopards i escurçons,
passaràs sobre lleons i sobre dracs.
14 «Ja que s’empara en mi, jo el salvaré,
el protegiré perquè coneix el meu nom.
15 Sempre que m’invoqui, l’escoltaré,
estaré vora d’ell en els perills,
el salvaré i l’ompliré de glòria;
16 saciaré el seu desig de llarga vida,
li mostraré la meva salvació.»