Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

23 de maig de 2014
0 comentaris

Sant Roc de Sagunt

És en un petit carrer llarg i estret paral · lela al ” Camí Reial ” on es troba l’ermita de la que va escriure el cronista saguntí Chabret : “els veïns del carrer que avui
porta el nom de Sant Roc , li van erigir al sant advocat contra la pesta una capella en acció de gràcies per haver-los lliurat del flagell que tantes víctimes va causar a Morvedre . Fins 1797 només es venerava en aquesta capella Sant Roc , però alguns devots van introduir el culte a la Mare de Déu dels Desemparats i eixamplar l’Ermita en la forma que avui està , havent comprat a l’efecte la casa contigua . Hi ha en aquesta ermita una confraria que posseeix una Butlla del Papa Climent XIII , expedida en 13 de febrer de 1759 , per la qual concedeix als seus confrares gràcies espirituals ” .
 
Així el caminant descobreix davant seu la façana rectangular on destaca la gran porta . Entre ella i la finestra es troba el retaule de rajoles de sant Roc i sobre els dos una senzilla cornisa rematada per l’espadanya , coronada per un frontó amb creu.

Les obertures sostenen tres campanes , entre elles la ” Maria” , fosa en 1960 .

L’interior , al qual es pot accedir visualment a través d’una reixeta situada a la porta lateral , és de planta rectangular i volta de mig punt amb arcs faixons ,
sent presidit pel retaule d’estil clàssic amb columnes corínties i frontó triangular , custodiant-se al nínxol principal la imatge de la Mare de Déu dels Desemparats
i als peus d’aquesta, en una petita fornìcula, la talla de sant Roc.
Lectura : Salm 91 
Tu que vius a recer de l’Altíssim
i fas nit a l’ombra del Totpoderós,
digues al Senyor: «Ets la muralla on m’emparo,
el meu Déu, en qui confio.»
Ell et guardarà del parany del caçador
i del flagell de la pesta;
t’abrigarà amb les seves plomes,
trobaràs refugi sota les seves ales:
ell, que és fidel, et serà escut i cuirassa.
No et farà por la basarda de la nit,
ni la fletxa que vola de dia,
ni la pesta que s’esmuny en la fosca
o l’epidèmia que a migdia fa estralls.
Ni que en caiguin vora teu un miler
o deu mil al teu costat,
a tu res no et tocarà.
Només obrir els ulls,
veuràs la paga que reben els injustos.
Quan deies: «M’emparo en el Senyor»,
feies de l’Altíssim el teu refugi.
10 No et passarà res de mal
ni s’acostarà a casa teva cap desgràcia,
11 perquè donarà ordre als seus àngels
de guardar-te en tots els camins.
12 Et duran a les palmes de les mans
perquè els teus peus no ensopeguin amb les pedres;
13 trepitjaràs lleopards i escurçons,
passaràs sobre lleons i sobre dracs.
14 «Ja que s’empara en mi, jo el salvaré,
el protegiré perquè coneix el meu nom.
15 Sempre que m’invoqui, l’escoltaré,
estaré vora d’ell en els perills,
el salvaré i l’ompliré de glòria;
16 saciaré el seu desig de llarga vida,
li mostraré la meva salvació.»

Oració : Pare. En alçar la mirada contemplo el sant estigmatitzat per la pesta . Medito el salm 91 , ” Tu que vius a recer de l’Altíssim , i habites a l’ombra del poderós ” , ” Ell et guardarà de la xarxa del caçador , de la pesta mortal , et cobrirà amb les seves plomes ” . I rés ,  prop de tantes persones , amics i familiars , ferits de càncer . I rés : lliura’ls d'” els terrors de la nit” , “la plaga que arrasa “,” la sageta que vola de dia ” .

 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.