Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Sant Macari és l’anomenat “sant
de les virtuts i els miracles”. Els seus pares duien diversos anys sense tenir
descendència, a pesar de la constant oració. A la fi nasqué el xiquet i el
batejaren amb el nom de Macari, que significa “benvingut”. L’educaren en la
doctrina cristiana i ja maduret, l’enviaren a Antioquia, on el senyor
Arquebisbe, en aquells anys, eran parent dels seus pares. Allí Macari cridà
l’atenció per les seues virtuts morals i les seues qualitats extraordinàries,
que auguraven un  feliç previndre humà.
Però, un dia, digué que no desitjava dedicar-se als “afers terrenals” sinó que
volia ser sacerdot del Senyor. Ningú no s’estranyà i ningú no s’hi oposà.

Estudià, es formà i arribà
al sacerdoci. I, quan uns anys més tard, l’Arquebisbe d’Antioquia estava a punt
de morir, anuncià que el seu sucessor fóra… Però una gran cridòria s’alçà entre
la gent i demanà que no fóra altre, sinó Macari.

Macari posà quantes
dificultats pogué per tal d’evitar aquest càrrec però finalment hagué
d’acceptar-lo. I es lliurà plenament a la cura de les ànimes i dels cossos dels
seus feligresos, especialment dels leprosos. Va ser per a tots un vertader
pare. I el Nostre Senyor li donà el poder de fer miracles a favor dels malalts.
Però un dia, ple d’humilitat i desitjos d’un més gran lliurament a Déu,
renuncià a l’arquebisbat i es convertí em missioner ambulant… Així va recórrer
molts països, vessà abundants gràcies espirituals i nombroses curacions. Va
atendre els malalts de pesta, els maltractats, els necessitats. Fins que, a
Gant, lliurà l’ànima a Déu el 10 d’abril de 1.012.