Els Papers de Santa Maria de Nassiu

L’Església va celebrar el 10 de novembre la festa del papa Sant Lleó el Gran, tot i que a Eslida la celebren el diumenge segon de Pasqua.

Sant Lleó va nàixer a finals del segle IV a la regió de la Toscana (Itàlia). Amb una formació que el predisposava a l’oratòria, va ser un home conciliador i dialogant. Ordenat diaca el 430, va ser elegit papa el 19 d’agost del 440, quan es trobava a les Gàl.lies. Va rebre la consagració episcopal el 29 de setembre d’aquell mateix any. El seu caràcter serè i optimista, queda reflectit en les seues obres: cartes, sermons i textos litúrgics.

L’acció més rellevant del papa Lleó com a cap de l’Església catòlica, fou la impugnació del monofisisme, heretgia formulada per Diòscor, patriarca d’Alexandria i Eutiques, arximandrita de Constantinoble. Sant Lleó va defensar la doctrina de l’Església en afirmar que en la persona del fill de Déu hi ha la naturalesa divina, procedent del pare i la humana, nascuda de la Verge Maria.

Com a bisbe de Roma construí la basílica circular de Sant Esteve i enriquí amb mosaics les basíliques de Sant Joan del Laterà, Sant Pere del Vaticà i Sant Pau Extramurs. La seua sol.licitud pels pobres es reflecteix en les seues cartes i en els sermons.

Quan Àtila, rei dels huns, l’any 451 havia ocupat una bona part del nord d’Itàlia, i de camí a Roma, Sant Lleó, amb propostes de pau, anà a trobar-lo a Pàdua per evitar que continuara envaint la Península i el saqueig de Roma, cosa que aconseguí. Morí el 10 de novembre del 461. L’arxiu de la seua correspondència comprèn 123 cartes, escrites entre els anys 442 i 460. Segons el pare Jordi Pinell, monjo de Montserrat i estudiós de l’obra de Sant Lleó, “és en els sermons on el seu pensament queda patent d’una manera més directa, tant en la fase de recerca o de discussió com en la contemplació de les veritats de la fe”.

Eslida, a la Plana Baixa, al centre de la Serra d’Espadà, té per patró a Sant Lleó el Gran, model de fidelitat en la fe i de seguiment de l’Evangeli.

El cas de l’elecció de Sant Lleó com a patró d’Eslida és ben curiós. Segons em conta Josep Vicent Manzana, bon amic d’Eslida, els Goigs del sant ens parlen d’una tradició, transmesa oralment, segons la qual en el moment de triar un patró, els cristians d’Eslida van escriure en tres paperetes el nom de tres sants, cap d’ells Sant Lleó. I tot i això, sense estar entre els candidats, va eixir per tres voltes Sant Lleó. Davant d’això, el poble d’Eslida el va escollir per patró: “Hacer por suerte elección,/ de tutelar quiso Eslida,/ y por vía milagrosa,/ tres veces por exatracción;/ tuvo esta villa el honor,/ de tenerte por patrón”.

El poble canta amb devoció els Goigs i la Salve a Sant Lleó. A més, el dia del sant, el mossèn, després del sermó beneeix les “coquetes de Sant Lleó”, uns panellets, segons em conta l’amic Josep Vicent, de pasta de “panquemao”. Aquestes coquetes tenen el seu origen en les que, sota la intercessió de Sant Lleó, es varen pastar, coure, beneir i repartir entre els malalts, quan el poble es va vore assetjat per una epidèmia de febres.

El papa Lleó ha estat per a mi un sant especialment estimat, pel fet que, un mes llarg després d’haver vingut de l’Alcúdia, el dia de la seua festa, l’any 1984, en imposar-me l’hàbit de monjo, vaig començar el meu noviciat a Montserrat.

Que Sant Lleó, papa i doctor de l’Església, ajude als cristians d’Eslida a viure amb profunditat la fe i a ser testimonis de l’Evangeli.