Ho diu tan clar que no m’he pogut resistir a penjar-vos-ho.

la Constitució de l’embut

Total, que la Constitució del 78 no és cap problema per liquidar el
constitucionalíssim servei militar obligatori, o per permetre el no
constitucional matrimoni homosexual o per decidir, com ja han fet, que
se salten les normes constitucionals de successió monàrquica. Cosa que
em sembla bé, perquè la mili era un segrest legal, els homosexuals
necessitaven un reconeixement explícit de les seves famílies i, per a
qui sigui monàrquic, imagino que li deu semblar convenient poder
canviar el sistema de successió quan interessi. El que ja és prendre’ns
el pèl és que la Constitució s’apliqui ni més ni menys que com la
famosa llei de l’embut: ample per a Espanya, i estret per a Catalunya.
Perquè ara haurem de veure com una colla de senyors analitzen en el seu
microscopi constitucional si el català pot tenir el mateix rang que el
castellà i si el CAC pot concedir llicències o no. Els polítics
catalans, si els queda una mínima dignitat, han de denunciar aquesta
actitud. Perquè, literalment, no hi ha dret.

Crec que hi ha molt a fer encara i, com deia el poeta tot és possible…