Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

24 de juny de 2014
0 comentaris

Sant Joan Baptista i Benicolet

Benicolet, a part de ser el meu poble, pertany a la Vall d’Albaida, comarca del País Valencià que, a la vegada, pertany als Països de Parla i Cultura Catalana. Avui celebra l’Església la Nativitat (o Naixement) de Sant Joan Baptista. Sant Joan Baptista és dels poquets sants que tenen dues festes o celebracions durant l’any litúrgic. A molts pobles de cultura i llengua catalanes se celebra aquesta festivitat. Sant Joan Baptista n’és el patró. 

Al meu poble, a part del Patró i Titular de la Parròquia, té un carrer dedicat i l’antiga Cooperativa Agrícola duu el seu nom com a identificador.

Al meu poble sempre ha estat festa grossa (com diuen en certes parts dels nostre territori). Antigament, la vespra se celebrava com era costum, encara que les forces se reservaven per al 24 de juny. Aquest dia començava amb un esmorzar popular a càrrec de la Cooperativa per a tot el poble, aquest esmorzar encara se segueix celebrant. Després a les 12:00h tenia lloc l’Eucaristia concelebrada i el Sermó que corria a càrrec d’un bon predicador. Després les persones dinaven a casa, descansaven un poc, i cap a la poqueta nit tenia lloc la Processó de Sant Joan pels carrers dels poble. Aquesta processó tenia un detall curiós: sant Joan sol representar-se amb una espiga de blat (almenys així l’he vist sempre al meu poble) i el dia de la seua festivitat es cercava pel terme un bon penjoll de raïm (solia ser negre) i se li col.locava a la mà, i d’aquesta manera processonava per tot el poble. Fins i tot, alguna vegada, segons el dia de la setmana que queia, la festa acabava amb una orquestra al mig del poble.

Avui dia, pràcticament es fa igual però amb una reordenació horària. Al matí, té lloc l’esmorzar popular. I a la vesprada, la Sants Missa i la Processó, això sí amb el xinglot de raïm sempre.

I per acabar, fa uns anys teníem un capellà, compartit amb Quatretonda, com ara també, i el primer any que va veure sant Joan i el xinglot de raïm, no sé si de broma o “escandalitzat” va dir que semblava una santa en compte d’un sant. Digué el nom de la santa però no el recorde ara. Feliç dia a totes i tots els que us anomeneu Joan o Joana.  


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.