Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

10 de juny de 2013
6 comentaris

Nocturn de Sant Felip Neri, de Sebastià Bennasar

És el llibre que he llegit aquests dies. En primer lloc, haig de dir que no coneixia l’autor. Nascut a Palma de Mallorca l’any 1976, ha estat periodista al diari Baleares i al Diari de Balears. LLicenciat en HUmanitats, i màster en Història del Món per la UPF, ha escrit poesia i narrativa. Ha estat premiat amb el XIII Premi Vila de Lloseta amb la novel.la La mar no sempre tapa. Ha escrit La primavera dels indignats, amb motiu d’aquest fenomen de protesta i reivindicació social. Té un bloc dedicat a la novel.la negra i a la literatura en general. Ací el trobareu.

Pel que fa a la novel.la Nocturn de Sant Felip Neri, us deixe l’apunt de Maria Nunes intitulat Nocturn de Sant Felip Neri, de Sebastià Bennasar. Petita crònica de la presentació d’una gran novel.la. La novel.la tracta d’una xica cega d’una antiga família aristocràtica de Barcelona, Clara Bertran. Clara encarrega a Carles, un escriptor que a dures penes viu de la literatura, la redacció d’un llibre sobre un músic de carrer. Les vides de Clara, Carles i Franz, el violinista que prové de Sarajevo, es relliguen dins del casalot medieval que hi ha a la plaça de Sant Felip Neri, de Barcelona. Si la lectura del llibre és recomanable és perquè el llibre és una crònica de la tragèdia dels Balcans i una condemna absoluta de les guerres, passades o que puguen vindre. 

PD: La imatge és de la plaça de Sant Felip Neri, de Barcelona. I l’he treta de:  http://blog.demediterraning.com/costa-de-barcelona/placa-de-sant-felip-neri-en-barcelona.html


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. Ahir vaig aparcar ‘La economia del bien común’ de Christian Felber. És una proposta de model econòmic, presentada com alternativa al capitalisme i basada en el bé comú: el diner passa de ser el fi o l’objectiu final, a ser el mitjà, poc més que un mer instrument; i el patrimoni privat està limitat. 

    Amb el sistema podrit i acabat, cal una proposta alternativa. I és necessari coneixer les diferents propostes dels diferents pensadors. Però s’ha de tindre molt d’interés per llegir un llibre així. Són quasi 170 fulls de teoria econòmica, i m’ha semblat avorrit i pesat. Inacabable.

    I quan se’m feia molt soporífer, el tancava i llegia algun dels contes infantils de Mercè Rodoreda. “…tot ell era fet de neu: les barbes eren grans caramells de glaç; el nas un llargarut degotall de gebre i, quan respirava, eixia del seu coll una tramuntana…”, així descriu Rodoreda l’Hivern al conte L’Hivern i les formigues.  Altament recomanables, sobretot per a adults. Són fantàstics.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.