Els Papers de Santa Maria de Nassiu

En el curs de la seva trajectòria humana el jove Gaietà, oriünd de Vicenza, va passar pels càrrecs de secretari particular del papa Juli II i protonotari apostòlic. Una vegada ordenat sacerdot, va ingressar com a membre de la piadosa associació de l’Oratori de l’Amor Diví, estesa per Itàlia; a Vicenza també va entrar a la Confraria de Sant Jeroni, a què va professar una especial devoció des la seva infància.

Va ser rector de la parròquia de Santa Maria de Malo, a prop de Vicenza i va passar una temporada cuidant els santuaris aïllats de la Muntanya Soracte. Havent tornat a Roma, juntament amb Juan Pedro
Caraffa, bisbe de Brindis i de Teati (futur papa Pau IV), amb Bonifaci da Colle i amb Pau Consiglieri, va fundar l’ordre dels clergues regulars, que van començar a anomenar teatins, nom procedent de Teatí, que era un dels bisbats de Caraffa.

La nova institució tenia com a principal finalitat la renovació del clergat. va ser aprovada promptament pel papa Climent VII. Gaietà va renunciar a tots els seus béns i Caraffa als seus dos bisbats, per lliurar-se totalment a la vida comuna. El primer general fou Caraffa.

Els nous religiosos procuraven donar exemple, vestint l’hàbit talar amb el birret al cap i exhibint una gran tonsura. Després del saqueig de Roma per les tropes de l’emperador Carles V, els teatins es
van retirar a Venècia i durant alguns anys van estar dedicats a l’estudi, en concret a la revisió de les lliçons històriques del breviari, d’aquests treballs inicials va néixer a la nova institució l’afició
històrica de la litúrgia.

A l’ésser Caraffa cardenal, Gaietà va ser elegit segon superior general. A Nàpols, sobretot, va donar exemple d’heroica abnegació durant la pesta. Va voler que els seus confiessin en la divina providència i que per tant observessin una estricta pobresa. El sant va emmalaltir per l’excés de treball i va morir
a Nàpols el 7 d’agost de 1574. El papa Climent X el canonitzar el 1671.