Després d’haver rebut a Roma una adequada formació, amb estudis de retòrica i filosofia, es va retirar a la ciutat d’Affile, per tal de dedicar-se a l’estudi i practicar una vida de rigorosa disciplina ascètica. No satisfet d’aquesta relativa solitud, als 20 anys se n’anà al mont Subiaco davall la guia d’un ermità i visqué en una cova.
Amb un grup de joves, entre aquests Plàcid i Maür, fundà el primer monestir a la muntanya de Cassino el 529 i escrigué la Regla, la difusió de la qual li valgué el títol de patriarca del monaquisme occidental.
S’alçava a les dues de la matinada a resar els salms. Passava hores resant i meditant. Feia també hores de treball manual, imitant Jesucrist. Veia el treball com quelcom honorable. Rebia moltes persones per a direcció espiritual. Algunes vegades acudia als pobles amb els monjos a predicar. Era famós pel tracte amable amb tots.
El seu gran amor i la seua força foren la Santa Creu amb què féu molts miracles. Fou un poderós exorcista. Aquest do per tal de sotmetre els esperits malignes l’exercí fent servir com a sacramental la famosa Creu de Sant Benet.
Sant Benet va predir el dia de la seua pròpia mort, esdevinguda el 21 de març del 547, pocs dies després de la mort de la seua germana, Santa Escolàstica. Des de final del segle VIII molts indrets començaren a celebrar la seua festa l’11 de juliol.
PD: És traducció del text del full ALELUYA, de l’Arquebisbat de València. Per a quan una edició en valencià?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Feliz día de San Benito de Nursia.
Gracias .