Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
SANT BENET, ABAT I PATRÓ D’EUROPA
Normal
0
21
false
false
false
MicrosoftInternetExplorer4
st1:*{behavior:url(#ieooui) }
<!–
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Verdana;
panose-1:2 11 6 4 3 5 4 4 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:swiss;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:536871559 0 0 0 415 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:”Tabla normal”;
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:””;
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
Sant
Benet nasqué a Núrsia, Úmbria, cap a l’any 480. Rebé a Roma una adequada
formació i començà la docència com a professor. Un dels seus deixebles fou sant
Gregori Magne, Papa, que n’escrigué: “Hi hagué un baró de vida venerable, benet
per gràcia i per nom…” Però a Benet no li anava bé la vida de Roma i se n’anà a
Subiaco per tal de practicar la vida eremítica. Allí reuní alguns deixebles i
passà de la soledat a la vida en comunitat. L’elegiren abat i, il.luminat per l’Esperit,
fundà altres monestirs en què, a l’estil der sant Pancomi, a Egipte, combinava
l’oració i el treball manual. Però tingué moltes dificultats. Per això es traslladà a Cassino, on fundà el cèlebre
monestir de Montecassino I escrigué la
Regla, la “Santa Regla, la més sàvia i prudent de totes les
regles”. S’hi combinen sàviament les lloances divines amb el treball manual,
segons el famós lema: “ORA ET LABORA”, la difusió del qual li valgué el títol
de Patriarca del Monaquisme Occidental.
A
la fi de la seua vida li afectà molt la mort de la seua germana Escolàstica, l’ànima
de la qual va veure entrar, com un vol de colom, al si de l’Espòs. I el 21 de
març de l’any 547, assistint als divins oficis, morí. Tanmateix, ja des del
segle VIII, la seua memòria se celebra l’11 de juliol.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Durant una època de la meva vida em vaig considerar cristià. Però tots tenim pecats de joventut, oi?
Ara allò em fa riure. Per la ingenuïtat. Llavors encara creia que el pensament cristià amagava una certa bondat. Desgraciadament, però, la naturalesa ens va fent adults.
El cristianisme, ara ho veig clarament, és una plaga que ha assolat Europa durant segles sencers, impunement i amb alevosia. I amb crueltat. Ara volen recuperar el to dialogant i afable… És clar: les ideologies esdevenen tolerants quan senten que perden poder. Fins i tot ara els cristians reclamen la llibertat de culte. Jo els donaria la mateixa llibertat que ells van donar durant tots els segles d’abusos, de crims, de terrorisme.
Europa s’ha construït malgrat el cristianisme. Malgrat el pressumpte jesucrist, l’inspirador de la barbàrie més gran que mai ha comès la humanitat. És ben lamentable que un individu que no ha existit mai justifiqui la mort de milions de persones que sí que han existit. Europa s’ha construït contra el cristianisme, lluitant amb molts morts contra l’obscurantisme catòlic i cristià.
Ara cal lluitar per la laïcitat. I cal que els catòlics assumiu que sou una associació, amb els mateixos drets -innegables- que una associació en defensa dels animals. Però no amb més drets. Ni un de sol.
Aquest (sant) Benet és un més dels tristos personatges que han provat de convertir-nos en ànimes culpables, sotmeses, obedients.
Però no és patró d’Europa. No és res: un mercenari més de la por i de l’horror. Una escòria.