Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

8 de desembre de 2012
0 comentaris

SANT ANDREU APÒSTOL (I), VALÈNCIA

El temple parroquial de Sant Andreu Apòstol correspon a una de les mesquites existents a la ciutat de València. La va dedicar al culte cristià el 1238 ‘arquebisbe
de Narbona per mandat del rei Jaume I el Conqueridor. Es va col · locar sota l’advocació de l’Apòstol Sant Andreu per desig exprés de la reina Violant d’Hongria, segona esposa del rei Conqueridor, que havia canviat el seu nom d’Andrea pel de Violant.
 
Al principi es va construir d’estil gòtic. Al començament del segle XVII es va pensar construir un nou temple. La iniciativa va sortir del venerable Francesc Jeroni Simó (1578-1612), prevere, beneficiat d’aquesta parròquia, que vivia
a l’entresòl d’una casa del Portal Nou, a esquena de la mateixa església de Sant Andreu, amb gran modèstia i que gaudia de fama de santedat entre els seus contemporanis. Al balcó d’aquesta casa sant Vicent Ferrer, l’1 de febrer de 1389, va publicar el bàndol i la sentència arbitral sobre els drets i trobades pretensions que tenien el clergat i els religiosos sobre els enterraments i funerals, per la decisió va ser nomenat el mateix sant Vicent compromissari.
 
Es va enderrocar l’edifici per construir una nova església segons el gust de l’època. En 1602 va posar la primera pedra l’Arquebisbe sant Joan de Ribera i s’acabà de construir en 1615. Va dirigir les obres l’arquitecte Alonso Orts. Després de la seva reedificació, el temple va constituir un dels exemples més emblemàtics del classicisme monumental que es va desenvolupar a València en l’últim quart del segle XVI i començaments del XVII.
 
És un temple d’una sola nau, dividida en cinc trams, amb capelles entre els contraforts i capella major poligonal. Disposa de dues entrades, la de la façana principal, que dóna al carrer Poeta Querol, on encara en el seu frontispici es troba la imatge de Sant Andreu, tenint al centre un oval amb la inscripció que diu: “Real i parroquial església de Sant Andreu Apòstol “. Hi ha una porta lateral darrere de la torre campanar que dóna al carrer Próixita, que un principi va correspondre a la façana principal. La torre campanar és de l’època barroca, encara que l’obra de la primera part correspon a l’estil gòtic. Va ser obra de Joan Baptista Pérez Castiel, ajudat dels seus deixebles, i realitzat entre 1684 i
1686.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.