14. El nostre país és quasi tan ric com el promig dels països de la UE-15 (un 94%). Creus que la nostra despesa social es manté en la mateixa proporció, és més gran o és més xicoteta?
15. I eixint de l’estat espanyol: tal vegada sàpìes que el FMI posà a Irlanda com a model de retallades (reduir fins al 20% els sous dels funcionaris, i un 10% les prestacions socials i altres programes dde despesa pública, lliurant a la banca en fallida decenes de milions). Per aquestes mesures, el FMI profetitzà que Irlanda creixeria un 1% el 2009. Saps quant cresqué Irlanda aqueix any? L’1%; el 2,3%; no cresqué gens; decresqué un 11%?
16. A més de les despeses socials estan els salaris. Comencem pel mínim que a l’estat espanyol són 614€. Quant diries que és a Irlanda? I a França, Bèlgica, Holanda, Regne Unit…?
17. Si el nostre salari mínim és tan baixet, sembla que tampoc no seran molt alts altres sous, sobretot dels nostres polítics, ja que escoltem amb freqüència propòsits de “ser el rei (o el president) de tots els espanyols, governar per a tots, ser tots iguals davant la llei”. És això així?
13. La resposta a aquesta pregunta queda a la discreció del lector ja que no es tracta de xifres mesurables.
14. És clarament més xicotet: un 72% del que gasta la UE. Si es mantinguera en el 94% (com els nostres ingressos), l’estat espanyol gastaria 66.000 milions d’euros més en l’estat del benestar. “L’Estat espanyol té la despesa social més baixeta de l’Europa dels 15”.
15. Abaixà un 11%.
16. A Irlanda i Bèlgica 1.500€; al Regne Unit 1.190 (1.027 lliures esterlines); Àustria 1.000; França 1.365 (amb solament 35 hores laborables a la setmana); Holanda 1.424; Grècia 739; Portugal 425€… altres països no tenen salaris mínims regulats per llei.
17. A l’estat espanyol, fa tres o quatre anys guanyava un parlamentari 3.200€ que, amb dietes i altres despeses segons funcions podien aproximar-se als 4.000. Els parlamentaris europeus cobren 13.000 euros mensuals. El president del govern 92.000 a l’any (al voltant de 7.500 al mes); el president de la Generalitat de Catalunya quasi el doble (166.000: al voltant dels 14.000 mensuals); l’alcalde de Barcelona 117.398 anuals i la de Madrid (esposa d’Aznar) un poc més de cent mil. (Aquestes dades són accessibles a internet, encara que amb lleugeres diferències. Altra referència pot ser el llibre de Daniel Montero, El increíble chollo de ser político en España. -Però no solament a l’estat espanyol).
Nota: Ja sabeu que us faig la traducció del suplement del Quadern núm. 178 de CJ, Febrer, 2012.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!