Els Papers de Santa Maria de Nassiu

• Es constata, en primer lloc, que, de vegades, els gestos diuen més que el que ells mateixos pretenen: en aquest, concretament, batega  la pregunta que molts es vénen fent des de fa molt de temps: per què si la dona avança en igualtat en la societat, l’Església catòlica, contràriament, retrocedeix en l’atorgament de l’esmentada igualtat?

• És cert que, en alguns aspectes, la dona està present (sobretot en el tema de la transmissió de la catequesi) a l’Església catòlica. Però segueix sense estar-ho en els assumptes de gestió de la comunitat i en els anomenats ministeris (sacerdoci, episcopat)

• Més encara, en temes discutibles, però urgents, plantejats per la societat moderna (com els temes de drets reproductius), l’Església se situa en paràmetres coincidint amb els moviments i religions més conservadors, pròxims al fanatisme.

• Hi ha qui afirma que l’Església catòlica està, respecte a la dona, en permanent estat d’injustícia perquè uns dels trets novedosos de l’Evangeli és la igualació home-dona com queda clar en molts textos.

Cal llegir el capítol 16 de la carta als Romans, un text autèntic de Sant Pau, on, dóna recors a una sèrie de cristians i cristianes que han fet obra de missió amb ell en peu d’igualtat i als que Pau considera, en molts casos, no solamnt iguals sinó superiors a ell. En aqueixa carta s’anomena moltes dones amb tasques i qualificatius altament elogiosos i posa com a exemple Andrònic i Junies, un home i una dona (parella o no) que han estat qui, segons ell, han treballat més per l’Evangeli.

I ara ve la pregunta innocent: Per què, aleshores, el rector del meu poble no vol que en la missa del diumenge hi haja “escolanes”, I tots i totes podem pensar: això, per què?