Aquests dies de confinament és habitual mantenir converses a casa i amb els amics sobre tot el que farem quan tot això hagi passat. La pregunta, que en el cas individual ens ajuda a tirar endavant fent present una normalitat que ara per ara encara trigarà dies a tornar, és també molt pertinent per als nostres governants. Des dels nostres alcaldes, fins al Govern de la Generalitat i, per descomptat, el govern espanyol i la UE.
D’entrada, cal determinar l’abast de “quan tot això hagi passat”, que en cap cas voldrà dir quan puguem tornar a sortir al carrer amb una certa normalitat. Perquè tot això hagi passat caldrà superar els efectes econòmics derivats d’aquesta situació sense precedents, que per ara ja està enviant gent a l’atur (en el millor dels casos temporalment) a un ritme vertiginós. L’impacte sobre el teixit empresarial està sent duríssim, i està per veure quantes petites i mitjanes empreses poden tornar a aixecar la persiana quan estigui permès.
Per això, i malgrat que ara pràcticament tots els esforços estan centrats en la lluita sanitària contra el coronavirus, les administracions farien bé de començar a pensar en el dia de demà. El govern espanyol es mou a batzegades i a les palpentes per aquesta crisi –l’espectacle grotesc del BOE penjat gairebé a mitjanit d’ahir n’és un exemple–, però també caldria reclamar que els que fan propostes provin d’explicar la seva viabilitat i la sustentin amb xifres. La renda garantida als treballadors o la suspensió d’impostos poden ser mesures positives però sense recorregut si no se sap com finançar-les.
En aquest sentit, és especialment preocupant el paper que està jugant la UE, un cop més bloquejada per la desconfiança amb què els països del nord observen els del sud, i la seva negativa a mutualitzar el deute amb els denominats coronabons. Cal generositat davant d’una crisi com aquesta del covid-19. La credibilitat del projecte europeu està en joc, i com deia el periodista de RNE Antonio Delgado aquest cap de setmana a Twitter, “no s’ha d’oblidar que la UE té patologies prèvies”.
Diumenge repassàvem al diari tot el dia a dia polític que ha quedat aturat per aquesta crisi. Quan es reprengui, el context serà absolutament diferent. Ens encaminem a uns anys en què tot apunta que el debat polític tornarà a estar marcat per l’economia. La protecció de l’estat del benestar i dels col·lectius més febles haurà de ser una prioritat. Tant de bo haguem après algunes lliçons de la crisi del 2008.
Per ara, l’aportació individual de cadascú seguirà sent la de quedar-nos a casa tant com puguem per frenar el contagi. Una setmana més us deixem aquí alguna recomanació per fer més digerible el confinament. Aquesta setmana passada es va estrenar a la HBO La conjura contra América, una adaptació de la novel·la de Philip Roth feta per David Simon –creador de The Wire– que imagina què hauria passat si els Estats Units s’haguessin mantingut neutrals en la Segona Guerra Mundial.
Cuidem-nos.
