Si heu tingut la bonhomia de llegir-me fins ací,
us estareu preguntant per quins set sous m’embranco als vells records
de col·legi. Doncs m’he esplaiat perquè n’he sabut una de bona. D’ara.
Vet ací que uns pares, amb nen de cinc anyets, i posat que eren
vacances, van invitar un amiguet del nen a casa, també a la florida
dels cinc anys. Ja tots a taula, el pare de casa va omplir de vi els
gots dels grans. El marrec convidat va dir "dóna’m vi", li respongueren
que era massa xic. El mocós va rebatre que son pare li’n deixava beure,
va arreplegar l’ampolla i es va beure el vi a morro. N’hi hagué més,
només n’hi afegeixo una. Quan el pare de família li va preguntar "quina
feina fa el teu pare?", el mocós amb la llibertat que protegeix santa
Constitució li va respondre "tu no n’has de fer res".
Un dia i un altre sento parlar dels problemes
del país, que si el Zapatero ens ensabata, que si els de Sant Cugat
passen cangueli, que si la globalització, que si els reis del petroli,
que si la Casa Blanca. Que tomba i que gira. Bona gent, el fet més
trist dels nostres dies són les escoles. La quitxalla malcriada pels
pares que abans sempre defensaven el mestre i ara no els toqueu el
pobre infantó que beu el vi a morro.
Ben mirat, els qui en semblen culpables
en són les víctimes. Vull dir els mestres, sotmesos a la tirania del
proletariat, vull dir els alumnes. Ai, Senyor. Avui dia per ser mestre
cal més santedat que per fer-se cartoixà. Si el mestre acabada la santa
paciència clavés un mastegot, el ventarien fora de l’escola. Però si un
mocós venta un clatellot al mestre, el consell de pares potser donarà
la raó al nano. Mentre no arreglem això, el país a fer punyetes.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
I abans més borratxets que ara, si no preguntali-ho al Bush, que no bevia vi a morro quan era menut.
De tota mena els professors creuen que el més important és embotir materies i totxos a l’alumnat, encara què algunes siguen necessàries.
Avui en dia el més important i primordial és la santetat amb els alumnes, la pedadogia, saber-los portar i tolerar amb mà esquerra i dreta, donar eixemple en les relacions personals front la provocació infantiloide o adolescent, és més important que tots els catedratics i dotors i llapiceres del món.