Avui no us marejaré amb cap reflexió “política” o d’un altre tipus. Us transcriuré algun poema de Miquel Martí i Pol, un gran poeta i millor home. Les poesies són del llibre Estimada Marta.
II
Set primaveres sense flors ni ocells.
Així també pot escriure’s la història.
No desertar el silenci deu ser l’única
Manera d’assumir-lo i enriquir-lo.
I ara no hi ha desordre ni sorpreses,
Els mots flueixen lentament i clara
I el bosc és dens i acollidor com sempre.
Alçant els punys pots percudir la lluna.
DEBADES PLOU EN ALGUN LLOC REMOT.
Tot és suau, i aquests instants que passo
Configurant records que no he viscut
Són uns instants d’intimitat extrema
Densament plens de tot allò que vull ;
Moments de vida il.limitada i clara.
Dabades plou. També debades xisclen
Els falciots ran de finestra, i s’omple
Molt lentament el càntir de la tarda.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Tracte fet: dissabte 4 de març. Ara posa hora i lloc i comboiarem al personal.
Gàlim
i tot és necessari.
Proclama el nou solstici!
Allí on conflueixen
ulls i desig, hi esclaten
tots els colors possibles.
(d’Estimada Marta, també)
Serem més gent, però si compartixes llengua, cultura i terra… ja és suficient. Bo, i ganes de menjar i beure (un poquet)
Fins prompte
Des d’un poblet xicotet
Àngel
Compartim la llengua (idioma, cal dir) i compartim la cultura (jo poca, sé tocar la guitarreta i au), però no la terra: ho sent, jo sóc de la Ribera «cooperativista i guerrillera», però em feia il·lusió sopar amb el lobby valldalbaidí. Esteu tan ben cohesionats que doneu enveja; nosaltres, en canvi, tenim la comarca partida en dos (Sanchis Guarner la feia en tres), i d’aquella manera…
Ai, i tampoc bec: m’he fet de la garrofa psicològica.
Una gràcia de xic: toques la guitarra i no beus. Si véns, passa per l’Olleria i ens n’anem amb el teu cotxe, que part de la selecció olleriana sí que té aficció a buidar ampolles.
Gàlim
No m’estranya, diuen que l’Olleria és un poble de locos; ens fareu el Ball de la bota? Bé, si realment voleu ser com més millor i riure-vos, podríem anar Mr. Cabota i jo, a vore quin dels dos millor. Què vos pareix la idea?
A més a més, si passes per L’Olleria faràs un acte de caritat: per allò que la gent puga buidar les ampolles amb més tranquil.litat. Va, anima’t… i això de la terra, com que no la compartim? som del mateix país i ja està tot dit. I molt bo, això que m’has dit de Sant Joan Fuster… al cel sia!!!
Des d’un poblet xicotet
Àngel
Xe, és que no havia pillat això que m’havia dit Albinyana de passar a pels orelluts…perdó, olleruts: potser deuria haver deixat caure també que tinc carnet, però no carro. De totes les maneres, miraré de convéncer a monsieur Cabota i anirem amb el Cabotamòbil, que és xicotet però va més que la llum! A quants locos hauríem d’arreplegar? Ai, i no sé si entraríem a la Vall per la Safor, o per la Costera (eixint de la Ribera), però calcule que triomfarà esta última opció…
Bé, dissabte 4 de març a les 10 de la nit, a Ca les Senyoretes (de Nadal?), n’est-ce pas? Deixeu-me que li ho comente a aquell i ja vos diré quec…
Molt bé, així quedem, escolta hui he parlat amb Llúcia (del meu poble) la que et diu que també tenia un hostal… Bo, seguim en contacte…
PER MOLTS ANYS QUE CELEBREM LA FESTA DE LA DEMOCRÀCIA!!!!
Des d’un poblet xicotet
Àngel
Que no se us oblide fer la foto de germanor, per favor….
Això serà un moment històric…si
Jo no hi podré anar perquè torne eixe dia de Barcelona i estaré cansadeta. Però m’haguera agradat estar, de segur s’ho passare-ho d’allò més be.
Feu un traget pels que no podem acudir…
Des d’un altre poble més menudet, però agraïdet
Llúcia