Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

17 de desembre de 2023
0 comentaris

Per tal que no caiguen els grans (i II)

Així les coses, la directora va pensar: amb una part d’aquest diner me’n vaig ara mateix a pagar els meus deutes amb el carnisser. El carnisser li ho va agrair, i li va dir que li venia estupendament perquè havia de pagar un deute considerable amb la dona que li subministrava el pinso. La senyora dels pinsos va dir que li venia genial el diner perquè estava endeutada amb l’agricultor, i aquest quan rebé el diner respirà i va dir: finalment puc pagar a Rosa que era la fisiotepeuta que li ajudava amb la seua adolorida columna.

Rosa no tenia diner per a muntar una consulta i per això li demanava a Anna que li deixara un espai a l’hotel per a fer les sessions de fisioteràpia, quelcom que Anna feia sense cobrar res a canvi fins que la situació de Rosa millorara.

Quan Rosa rebé el diner se’n va anar a pagar-li a Anna, però no la va veure perquè estava amb l’oligarca, així que va deixar el diner en el taulell i se’n tornà a casa.

En això que l’oligarca en veure les muntanyes cremades, es tirà enrere i li va dir a Anna que ho sentia però no comprava res. Va recollir el diner que deixà en el mostrador i se’n va anar per on havia vingut, amb el seu diner intacte… Però al poble va passar quelcom, veritat? Es trencà una cadena de deute que va permetre dormir molt millor a unes quantes persones una nit.

Podem traure diverses conclusions de la historieta, però sols faig una pregunta: què haguera passat si els habitants del poble hagueren estat endeutats amb un banc i no uns amb altres? El final hauria estat molt diferent.

Per tal que no caiguen els grans, no sols paguem els altres els seus forats; per tal que no caiguen els grans, abans ens hem posat a les seues mans i hem col.laborat amb el desmantellament de la convivència, la proximitat i l’afebliment de les xarxes de suport social, la qual cosa és més greu, i quasi tot el món calla i accepta. Trenquem aquesta dinàmica perquè el que toca és preguntar-se pel  que anem a fer per tal que no caiguen els xicotets, que no ens canvien les preguntes…


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.