Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
13 de juliol de 2011
0 comentaris
PALMA DE GANDIA
Situat en la comarca de la Safor. El relleu es mostra accidentat per la serra Marxuquera, que ocupa gran part de la zona nord-oest del terme i que assoleix una altitud màxima de 503 metres i acaba en la Creu Blanca, situada a poca distància del nord de la població. Entre la Creu Blanca i els turons de Palma, passa el riu Vernissa, que desemboca en el riu Serpis després de passar el poble. Pel nord-est penetren alguns plecs de la serra Falconera. En la zona muntanyosa de Palma creix una exuberant vegetació de pins i romers i quelcom de caça. La seua economia ha descansat en aquestes darreres dècades en el conreu dels cítrics. Avui dia la crisi soferta amb l’exportació de la taronja s’ha vist compensada amb l’establiment d’algunes indústries. El poble es troba en el marge dret del riu Vernissa. En uns dels turons es troben les restes d’un antic castell musulmà, que per la seua situació estratègica, tenia en l’edat Mitjana una gran importància. Actualment té unas 1.700 haqbitants. La parròquia té per titular l’Arcàngel Sant Miquel i pertany a l’Arxiprestat de Sant Francesc de Borja.
De la primera etapa de l’edat dels Metalls s’han trobat indicis que aquest terme estava ja habitat, concretament s’han trobat restes d’un soterrament col.lectiu en la Cova Bernarda i altres soterraments en altres parts. En l’Alberca, al costat del Barranc del Cister, es va trobar una làpida amb una inscripció llatina. En temps dels àrabs era una alqueria, que juntament amb ADOR, el rei Jaume I, el 7 de març de 1250, donà a Guillem de Pereiro, i el 28 de maig immediat donà diverses terres a Arnau Mascarell. El 21 d’abril de 1277 obtingué el senyoriu Joan de Próxita. Fou cap de la baronia del seu nom. Per la proximitat amb Gandia, pertanyé a la seua jurisdicció territorial i ducat.
La cristiandat de Palma es remunta als mateixos momets de la fundació del Regne. Els monjos jerònims del Monestir de Cotalba, la regiren, del 2 de setembre de 1390 fins a la desamortització el 1835. El 1535 es va disposar que hi hasuera a Palma un sacerdot secular per tal d’instruir els recentment convertits d’Almiserà i Castellonet de la Conquesta. A més del temple parroquial posseeix un calvari i una ermita dedicada a Santa Anna. Se celebren festes del 28 al 30 de setembre a la Divina Aurora, Sant Miquel i al Crist de la Salut, patró de la població. El sacerdot encarregat de la parròquia és Vicent Sarrió.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!