Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
15 de maig de 2010
1 comentari
NO ESCRIURE EN CALENT
He volgut deixar passar tres dies per tal que em gelara arran de la proposta de Rodríguez Zapatero de dimecres a fi d’abaixar el dèficit. I encara que, en l’anterior apunt faig meues els mots de l’autor de la carta al president del govern, no vull deixar passar l’ocasió per tal de dir el que pense.
Més d’una vegada he dut al meu bloc la política de privilegis i prebendes de què gaudeixen els polítics de qualsevol entitat estatal, autonòmica o local. Sols cal fer una lleuger cop d’ull als meus apunt per tenir-ne una idea clara. Però quan dimecres JLRZ anunciava al Congrés del Diputats les mesures que aplicarà a partir de juny… ja em vaig encendre. Sí, perquè ni tenen vergonya ni la coneixen. Repetisc: NI TENEN VERGONYA NI LA CONEIXEN.
Dimarts podíem llegir a Levante-EMV una informació en què el periodista explicava els privilegis de les Corts Generals, del País Basc, de Catalunya, de la CAMadrid, d’Andalusia, de Nafarroa i de Galícia. I és vergonyós que facen la proposta d’abaixar-nos i congelar-nos per a l’any que ve el sou als funcionaris, que congelen per a l’any que ve les pensions i jubilacions, i elles i ells ni tinguen la decència d’abaixar-se una miqueta els privilegis i les prebendes. I ja no dic els sous. Perquè sí és cert que els alts càrrecs i el govern de JLRZ veuran reduït el seu sou en un 15% (de mitjana), però res s’ha dit dels diputats i senadors, dels diputats dels parlaments autonòmics ni dels batlles i regidors dels ajuntaments. O és que aquests no formen part de l’estat? I no han de predicar amb l’exemple? Si ho hagueren anunciat (no crec que s’abaixen el sou ni renuncien als privilegis ni prebendes) no escriuria l’apunt que llegiu. L’escric des de la indignació més absoluta i la vergonya aliena d’uns polítics que, per a mi -i puc dir-ho clarament- ja han perdut la poca credibilitat que els quedava. Sé que hi ha persones honrades i austeres entre els membres de la classe política “professional”… però són tan pocs i la resta estan tan allunyats de la realitat que no tenen ni el poc que han de tenir per no fer pagar els plats trencats a qui no tenim res a veure amb aqueix món.
Sé que algú/na pensarà en el “privilegi” que és ser funcionari de l’estat. Ho sé. Sols vull dir-li que les oposicions que convoca l’estat estan obertes per a qualsevol ciutadà que haja cursat els estudis que s’hi demanen per accedir a la plaça, i si volen, com tantes i tants hem fet, poden presentar-s’hi i aprovar-les. I que jo sàpia per a diputats i senadors (i tota la resta de personatges de la política) sols cal anar en una llista TANCADA i ser votat. I el que és més important encara: dur-se bé amb el partit que el presenta. Perquè, si no ho fa, no l’inclouen en la llista TANCADA.
Res més.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
tens tota la raó. Hi ha contradiccions que són males de pair, més que la crisi.