Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Ahir en llegir la pregaria no hi vaig fer cas i vaig trencar la cadena, i aquesta nit no he pogut dormir! He somiat que l’Esperancita Aguirre (l’Espe de Madrid: l’esperança d’eppaña) se m’apareixia volant en “licóstero mostoleño“ amb mitjons prestats. El més greu no era que jo sortís al somni (malson més ben dit) asseguda al seu costat patint pel malefici que corre  per aquí per los  madriles i que diu: de Madrid al Cielo… y de Móstoles al suelo!
No, el mes greu era que els mitjons prestats eren meus i me’ls volia tornar! Ufff quina esgarrifança! T’imagines? Jo, amb la foto del Che a la cartera, les sabates voladores i lluint els mitjons blancs retornats de l’Espe? Més a la moda impossible…

Avui en veure les terribles consequències oníriques del trencament de la cadena epistolar, n’he fet ràpidament les set còpies: una ja l’enviada via vaixell a la persona estimada (no fos cas que caigui víctima també del malefici), la segona la tinc preparada per ficar-la demà a l’urna (a veure si a Europa s’assabenten d’una pu.. vegada), la tercera la portaré en mà a la mateixa Esperanza tot convidant-la a no comparèixer mai més als meus somnis (amb mitjons ni sense); la quarta la penjaré de la bandera gegant de Colón (a veure si a poc a poc les tres franges “rojigualdas” se’n fan quatre, i  barrades!) i amb les altres tres faré un triplet com el del Barça!