Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
1 de desembre de 2010
0 comentaris
MANISES
Municipi situat en l’extrem occidental de l’Horta de València, en el marge dret del riu Túria. El seu territori està format per una plana que descendeix suaument cap al llit del riu Túria. La seua altitud mitjana és d’uns 60 metres sobre el nivell del mar. Per la seua proximitat al cap i casal, avui dia, es troben establerts en l’esmentat terme diversos polígons indistrials. La ciutat està situada en la ribera dreta del riu, prop del llit. Aquests darrers anys ha crescut molt la seua població, actualment té més de 30.000 habitants.
L’origen de la població és musulmà, encara s’hi han trobat vestigis d’haver estat habitada pels romans, entre els quals cal destacar unn aqüeducte amb més de vint arcs, obra indudablement romana, encara hi ha qui l’atribueix als àrabs. La importància d’aquesta població prové de la fabricació de la ceràmica, de gran estima des dels temps més remots. En el segle XIV era considerada la ceràmica de Manises com la més bonica i de més fama al món, de la qual sassortien papes, prínceps i cardenals. Els principals artistes d’aquesta indústria foren àrabs. En el segle XVII tornà a haver un resorgiment de la fabricació de la ceràmica manisera, la decoració dels sòcols amb dibuixos grandiosos, decoratius i multicolors i l’extraordinària multiplicació dels taulellets, que formaven retaules xicotets en els carrers dels pobles i ciutats, que assolí un gran prestigi, prestigi que ha persistit fins els nostres dies.
L’església de Manises depengué de Paterna fins el 2 d’abril de 1370, en què es va constituir en parròquia. El 3 de febrer de 1734 començaren les obres de l’actual temple parroquial, dedicat a Sant Joan Baptista, que es va inaugurar el 14 d’agost de 1751, amb el trasllat del Santíssim Sagrament des de l’antiga església, de què es conserva la capella de la Mare de Déu del Roser. L’actual temple és d’estil neoclàssic, amb vestigis del barroc; la planta és de creu llatina, d’una sola nau, amb una gran cúpula’estil bizantí sobre el creuer. El creixement de població ha fet que aquests darrers anys s’hagen creat altres parròquies. El 21 de novembre de 1957, la de l’Immaculat Cor de Maria; el 23 de gener de 1969, la de la Mare de Déu del Carme, de la Puríssima Concepció de Maria i de Sant Francesc d’Assís; el 2 d’octubre de 1970, la de Sant Jeroni i el 26 de setembre de 1975, la del Sagrat Cor de Jesús.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!