Municipi situat en el massís del Caroig, en l’obertura realitzada pel riu Xúquer entre la mola de Cortes, a l’oest i la serra del Caballó, al nord-oest. Aquest tiu li serveix de límit amb Duesaigües i amb l’antic poble de Tous. A més del riu Xúquer recorren el terme les rambles del Sabinet, Seca, Canillas i Pileta. També gaudeix de diverses fonts, entre les quals destaquen la Fuentecita, la Blasca, les Dones. el Pantà i el Naixement. Gran part del terme està ocupat per pinedes i matolls, i solament té un 4% el terreny dedicat al conreu de cereals, oliveres, garroferes i llegums. La poca productivitat de l’agricultura s’ha vist compensada per la instal.lació d’una fàbriba de teixits i la central elèctrica del Salt de Millars. El poble es troba en la ribera dreta del riu Xúquer, en el turó d’una muntanya i al costat del barranc Fondo. Els carreers són pronunciats per las seua situació, els edificis són antics, encara que n’hi ha alguns de moderns. Actualment té uns 500 habitants. La parròquia té per titular la Transfiguració del Senyor i pertany a l’Arxiprestat de Sant Lluís Bertran.
En un escarpat del barranc de les Canyes es troba un grup de pintures rupestres d’estil llevantí. De l’Edat del Metals queden vestigis arqueològics en la Cova de les Dones, on també hi ha testimonis de l’època ibèrica. Era una important alqueria àrab quan la va conquerir el rei Jaume I, açò explica que, el 24 de setembre de 1257, li imposara el tribut de 200 besants. La gran part de la seua població eren moriscos. En ser expulsats el 1609, juntament amb els pobles veïns, es feren fort en la Mola de Cortes, resistiren a les tropes reials durant un temps, fins ser derrotats finalment. El poble quedà durant molt de tremps quasi deshabitat. A mitjan segle XVII tenia ja 16 cases i uns 80 habitants. A la part alt del mont, proper a la població, es troben les restes d’un castell, igual que altres, que jalonaven el recorregut del riu Xúquer, tenien com a missió vigilar-lo per tal de defendre’s de possibles incursions de l’enemic.
En un principi pel que fa al tema eclesiàstic depengué de Duesaigües, el 1535 s’erigí en parròquia, aleshores anomenat Millàs. Té per patró Sant Blai, a qui juntament amb el Santíssim Crist i Sant Roc, li celebren festes el 3, 4 i 5 de febrer. El titular de la parròquia és festejat el 6 d’agost.